Temes del dia
La cimera que la UE va celebrar ahir a Göteborg per tractar de l’agenda social i de l’ocupació, i la primera peça del cas Gürtel, el judici del qual ha conclòs i està vist per a sentència.
FEIA vint anys que la Unió Europea no celebrava una cimera per tractar de l’agenda social i de l’ocupació a Europa. La va tornar a celebrar ahir a la ciutat sueca de Göteborg. La iniciativa respon a la voluntat dels dirigents comunitaris de centrar-se en les prioritats socials, una vegada superada la gran crisi econòmica, com a estratègia per combatre el desencant popular davant el projecte europeu i, d’aquesta forma, restar força als arguments dels creixents moviments populistes i euroescèptics.
L’objectiu de la nova estratègia és fomentar el sentiment de pertinença comunitària sobre la base de potenciar el fet que la Unió Europea és molt més que un gran mercat únic. En aquest marc, els caps d’Estat i de Govern europeus reunits a Göteborg, amb l’absència de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que no va estar present a la cita per estar implicada en les negociacions per formar govern, van aprovar l’anomenat Pilar social europeu, un text que busca ser un compromís polític per posar els drets socials al cor de l’agenda europea.
El Pilar social europeu és una gran declaració política que consta de vint principis i drets que es comprometen a respectar tots els països europeus en el disseny de les seves respectives polítiques internes. Entre ells s’inclouen el dret a salaris justos que permetin un nivell de vida decent per a tots els treballadors, l’educació i formació durant tota la carrera professional, la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’accés al mercat laboral i les pensions, així com la conciliació de la vida privada i la professional, entre altres. Fa així mateix esment a la necessitat que han de ser garantits salaris mínims a tots els països europeus que permetin satisfer les necessitats dels treballadors i de les seves famílies.
La declaració política aprovada ahir no té suport legal, però ha de servir per renovar les prioritats essencials del projecte europeu, com són un creixement econòmic inclusiu que redueixi les desigualtats econòmiques i socials, unes condicions de treball equitatives i un diàleg social sòlid.
En bona part dels països comunitaris els seus respectius governs són els primers interessats en què progressi la dimensió social per combatre les tendències populistes.
En la pròxima cimera comunitària de desembre, tot i això, els dirigents europeus s’han compromès en avançar per dotar de contingut el Pilar social europeu. És evident, en aquest sentit, que són necessaris mitjans per crear llocs de treball de qualitat, assegurar a tothom l’accés a la formació necessària per beneficiar-se de les noves oportunitats laborals i establir les condicions de treball justes que evitin la precarietat salarial. Per això, tanmateix, és també necessari que l’economia progressi amb més competitivitat, innovació i ambició.
Com ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, el gran objectiu, a partir d’ara, és que els principis i drets del Pilar social europeu no quedin com una col·lecció de poemes sinó que puguin ser una realitat. En aquest repte la Unió Europea s’hi juga el futur. El projecte comunitari ha de demostrar als ciutadans que ells són el primer i que l’objectiu del mercat únic i de l’euro, per damunt de tot, és i ha de ser el benestar col·lectiu.