“Els arbres adults alimenten i cuiden els petits”
Tinc 61 anys. Dona i dos fills. Nascut a Bonn, visc a la regió d’Eifel (Alemanya). Dirigeixo una explotació forestal respectuosa am b el medi ambient. Treballo per retornar a la natura els necessaris boscos primigenis. En un grapat de terra del bosc hi ha
Els arbres són éssers socials? Estan connectats a través de les arrels, i poden distingir les arrels d’altres espècies i, fins i tot, dels diferents exemplars de la seva mateixa espècie. Un bosc és un superorganisme, com un formiguer.
Junts funcionen millor?
Sí, perquè junts creen un clima local equilibrat. Cada arbre és important per a la comunitat i el bosc actua en conseqüència: als exemplars malalts la resta els proporciona els nutrients necessaris perquè es guareixin.
Em pensava que competien.
Poden competir ferotgement amb altres espècies, però també fer-hi amistat i vigilar que cap branca massa gruixuda no creixi en direcció de l’altre. Els arbres igualen les seves debilitats i les seves forces. A través de les arrels té lloc un intercanvi actiu. Qui té molt cedeix i qui té poc rep ajuda.
Als boscos espessos, com poden créixer els arbrets petits?
A través de les arrels les seves mares entren en contacte amb ells i els proporcionen sucre i altres nutrients. Es podria dir que els arbres nadó són alletats.
Increïble. Els adults formen aquest sostre espès sobre el bosc i només deixen passar un tres per cent de llum perquè els petits no creixin massa de pressa, és el que els experts forestals des de fa generacions anomenen educació.
Educació!
El creixement lent és condició perquè després s’arribi a una edat avançada. La ciència ja no discuteix la capacitat dels arbres per aprendre, queda per resoldre on emmagatzemen el que han après i com ho rescaten.
...
Molts botànics afirmen que a les puntes de les arrels tenen estructures similars al cervell. De fet sabem que els arbres tenen memòria, són capaços de registrar i distingir les temperatures en ascens de la primavera de les que estan en descens durant la tardor.
Només els falta parlar...
A la seva manera també ho fan. Mitjançant substàncies odoríferes es comuniquen. Quan s’aproxima un perill, l’acàcia avisa els seus congèneres emetent etilè, un gas d’avís.
I què en fan, de la informació?
Deixen anar substàncies tòxiques per preparar-se. També envien avisos amb senyals elèctrics a través de les arrels i les xarxes de fongs, que són com el nostre sistema nerviós.
També ho fan les hortalisses?
Per desgràcia les nostres plantes de cultiu han perdut la capacitat de comunicar-se. Són mudes i sordes, i per tant molt vulnerables als insectes.
Els arbres, pateixen quan passen set?
Criden. Segons investigacions del centre d’investigació confederat dels boscos de Suïssa que van registrar els tons d’ultrasons, els arbres emeten determinades vibracions quan l’aigua escasseja.
I els arbres de ciutat, es comuniquen?
Igual que a les plantacions forestals, a causa de la poda i plantació les arrels queden malmeses per sempre i ja no poden formar una xarxa. Es comporten com nens del carrer. Bàsicament els falta el bosc, la comunitat, l’educació: ningú que els castigui si creixen massa de pressa o torçats privant-los de llum.
No és partidari de la poda?
Si es retira una gran part de les branques es redueix la fotosíntesi i en conseqüència una gran part de les arrels moren de gana, en aquelles zones mortes penetren els fongs.
Pensàvem que sanejava als arbres...
Hem estat considerant i tractant la natura com si fos una màquina, però en un grapat de terra del bosc hi ha més éssers vius que éssers humans sobre la Terra.
Vostè va treballar durant vint anys al servei de la Comissió Forestal del seu país.
Sí, la meva feina consistia a gestionar boscos com si fossin fusta, amb els anys vaig començar a mirar d’una altra manera. Avui estic convençut que existeix una comunitat de bosc en el qual cada ésser viu té el seu paper.
Ha col·laborat amb biòlegs de la Universitat RWTH d’Aquisgrà.
Tot el que li explico no és una bogeria, es basa en investigacions científiques realitzades també per la Universitat d’Aquisgrà, la Colúmbia Britànica i la Societat Max Planck. I totes aquestes investigacions apunten que la nostra gestió dels boscos és molt errònia.
Per exemple?
Els estudis afirmen que els arbres vells són molt més productius que els joves, i importants aliats en el tema del canvi climàtic, així que revitalitzar els boscos és un error.
Cal deixar que els boscos envelleixin.
Sí, necessitem més boscos salvatges, deixar que els arbres creixin amb l’espai intermedi que ells trien. I no s’ha de témer la brossa, en les reserves on fa 100 anys els humans no hem intervingut la densa ombra i la fullaraca impedeix el creixement d’herbes i matolls.
Diuen que l’aire de bosc és salut.
A més de filtrar l’aire, els arbres desprenen substàncies, però no són les mateixes en una vella reserva forestal que en una plantació artificial. Amb la fullaraca es transporten fins al mar a través de rius i rierols àcids que estimulen el creixement del plàncton, la primera i més important baula de la cadena alimentària.