El nou cap del flamant partit del president de França
EL PORTAVEU DEL GOVERN FRANCÈS SERÀ ELEGIT AVUI CAP DEL PARTIT PRESIDENCIAL (REM) EN UN VOT D’ESPERIT NORD-COREÀ
Amb un vot que s’espera d’esperit nord-coreà per la seva disciplina, el portaveu del Govern francès i ministre per a les relacions amb el parlament, Christophe Castaner, serà elegit avui a Lió cap del moviment presidencial d’Emmanuel Macron, La República en Marxa (REM).
Creat sobre les inicials d’Emmanuel Macron (EM, En Marxa) com a producte de màrqueting per promocionar el llavors candidat, REM és avui un partit de govern, ni d’esquerres ni de dretes, que està aplicant les reformes neoliberals pendents a França, obert a tots els oportunistes atrets pel poder i que ha calgut crivellar d’amateurs.
Totes les seves proclamades fantasies inicials de “nova democràcia”, “horitzontalitat”, etcètera, aquelles promeses de superació de la vella política, una mena de Podem de dretes per a joves executius digitals i professionals d’èxit, han quedat en foc d’encenalls. L’elecció de Castaner, de 51 anys, en un vot indirecte, unànime i sense alternatives després de la designació de qui és conegut com “el cap”, il·lustra la buidor que tenia tot plegat. Pas a les tradicionals realitats.
Dels seus suposats centenars de milers d’adherits (no hi ha cotització, ni per tant prova del nombre), la majoria militant, sense càrrec, benefici, ni ideal, ha abandonat el moviment un cop passada l’embranzida de la novetat promesa. Al departament dels Alts del Sena, per exemple, dels 27.000 teòrics adherits a REM, només trenta són mobilitzables, segons informava aquesta setmana
el setmanari Le Canard Enchaîné.
Castaner haurà d’endreçar el galliner i convertir-lo en una cosa capaç d’afrontar les futures eleccions europees, les úniques pendents del calendari francès. Per això deixarà de ser portaveu del govern, però no la cartera ministerial de secretari d’Estat.
El nou cap de REM va ser 16 anys alcalde de Forcalquier, un preciós poble de Provença de 5.000 habitants, situat a uns 90 quilòmetres al nord de Marsella, entre els parcs naturals de Luberon i Verdon. És advocat i pertanyia a l’ala més dretana del Partit Socialista, on sintonitzava amb l’esperit ferm i autoritari del primer ministre Manuel Valls.
Si cal creure el diari Libération, cosa que moltes vegades exigeix cert esforç, Castaner era conegut en cercles socialistes com “el ximplet”. En tot cas, aquest ximplet ha arribat ben lluny. I això que el seu punt de partida social i familiar no era particularment propici.
Castaner va néixer a Provença en una família modesta. El seu pare procedia de la regió del Charente, a prop de la costa atlàntica de La Rochelle i va ingressar als catorze anys a la Marina Nacional com a simple grumet. Va passar per les guerres d’Indoxina i Algèria, escoles dels pitjors vicis de la República Imperial, tan nocius encara avui, i el van destinar a Toló, la Cartagena mediterrània de França, cosa que explica el naixement provençal del seu tercer fill.
El pare era un home dominant i d’una gasiveria extrema. Christophe va topar amb ell en l’adolescència, va ser un estudiant pèssim, se’n va anar de casa als 17 anys i no va acabar el batxillerat fins als vint.
L’actual secretari d’Estat va ser un jove de caçadora de cuir, aficionat a les motos potents i jugador empedreït.
Com sol passar, un dia va madurar. Va estudiar Dret i es va graduar a Ais de Provença. Des de l’advocacia va saltar a l’alcaldia de Forcalquier. Durant vuit anys va compaginar la condició d’alcalde amb la de conseller a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Els seus pares van morir. Abans d’això, l’alcalde va tenir temps de reconciliar-se amb el seu pare, enviudat i amargat, al qual va acompanyar dignament en el seu últim trànsit.
La seva família, dona i dues filles, van estudiar, i van créixer a Ais de Provença, on encara resideixen, excepte la filla gran, que ha estat acceptada en una escola universitària a París.
Com a cap del moviment REM, Castaner haurà d’estructurar i convertir en màquina la seva estructura amorfa. Per a això compta amb 134 encarregats regionals la missió dels quals serà organitzar una xarxa de partit. Ben dotat de diners i des de les prebendes que atorga el poder, no sembla que hagi de ser una tasca gaire complicada.
L’home de confiança de Macron va ser un bala perduda que va acabar el batxillerat als 20 anys