Juan Casamayor
Juan Casamayor, premi FIL al mèrit editorial, dialoga amb Claudio López, del grup Penguin Random House
El fundador de Páginas de Espuma, l’exquisida editorial especialitzada en contes, va inscriure ahir el seu nom entre els grans editors del món, al rebre el premi FIL al Mèrit Editorial, que consigna el relleu generacional del sector.
S’avenen, però representen dos mons. La mida importa i Claudio López de Lamadrid (Barcelona, 1960) coordina des de Barcelona el grup Penguin Random House (PRH), un dels dos gegants –juntament amb Planeta– de l’edició en espanyol, amb autors com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa o Philip Roth, entre milers d’altres, i les oficines centrals del grup –dominat pels alemanys de Bertelsmann– a Nova York. Juan Casamayor (Madrid, 1968) dirigeix des de la capital d’Espanya la seva pròpia editorial independent, Páginas de Espuma, amb la seva dona, Encarnación Molina, i un catàleg que alterna clàssics (Poe, Txékhov...) amb noms que van de Samanta Schweblin a José María Merino o Eloy Tizón. Casamayor va rebre ahir, en un acte solemne a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic), el premi al mèrit editorial, un guardó en què l’han precedit noms com Antoine Gallimard, Jorge Herralde o Jaume Vallcorba i que marca, per tant, un relleu generacional important en el món de l’edició espanyola. Editor gran i editor petit, Barcelona i Madrid, aquest diumenge van dialogar a petició de La Vanguardia a l’hotel Hilton de Guadalajara.
Casamayor fa 15 anys seguits que ve a la FIL, López de Lamadrid uns 20. El primer publica 15 títols l’any, el segon 35 a Literatura Random House –el segell que dirigeix directament– però molts més sumant-hi les altres editorials del grup que coordina (50 a Alfaguara, 35 a Debate...). Amèrica Llatina és cada vegada més important: “Ara hi facturem el 50 o 60% del total, abans només el 40”, revela López, mentre que Casamayor –que ja té al seu catàleg més autors llatinoamericans que espanyols– ha passat del 20% a “més del 30%”.
És cert que ha caigut el consum de llibres a Catalunya?, els demanem. “Jo estic en un 20% menys –confessa l’editor de Páginas de Espuma– mentre que a Madrid estic en el meu millor any”. “L’efecte procés només ha afectat el mes d’octubre, que ha estat fatídic –apunta el coordinador de PRH– però el global anual és molt bo”.
Tots dos fan un esforç perquè els autors llatinoamericans es coneguin cada vegada més tot i que apunten que “els escriptors espanyols interessen molt poc a Amèrica Llatina”, en paraules de Casamayor. “Tant se’ls en dona de tot allò espanyol, són molt més localistes encara que nosaltres”, remata López, que a la seva col·lecció Mapa de las Lenguas publica cada any almenys 24 títols de llatinoamericans (la meitat a Alfaguara i la meitat a Random House).
Páginas de Espuma està especialitzada en contes. “No publicaré mai una novel·la –assegura l’editor– perquè això em convertiria en una mera pedrera per als grans grups. Ara, és un petit miracle, els autors dels grans es passen a publicar els contes amb mi. Hi ha certs llibres que només en un segell petit són ben tractats”. “És lògic –reconeix López– perquè el temps i dedicació per a cada novetat és molt superior. Estic convençut que Instrumental, de James Rhodes, l’hauria venut menys que Blackie Books”.
“Cada segell nostre –prossegueix el coordinador de PRH– treballa com si fos una editorial independent. Jo, com a director de Literatura Random House, no comparteixo res amb Alfaguara o Lumen, cadascú té el seu equip, simplement ens coordinem dins del grup. De vegades, als grups grans, la tendència és diferent”, afirma, en el que podria ser una al·lusió velada a Planeta. “L’avantatge que tinc sobre en Juan –continua– és que no he de fer jo tot sol el catàleg, sinó que el faig amb editors de cadascun dels països, crec molt en l’edició col·lectiva”.
Se senten pressionats? “És molt més dur per a en Juan, que treballa amb el seu compte bancari”. “La meva missió –apunta Casamayor– és fer rendible un gust molt personal. Però si no venc, em va malament tot, la vida en general”. “Esclar, si a mi em va malament –replica López– m’acomiaden i ja està, però en el teu cas pateix la família”.
Fa uns anys, alguns van pronosticar que la classe mitjana editorial desapareixeria, que tan sols quedarien els grans grups i les petites independents. Tot i que editorials com Tusquets han estat absorbides per gegants, continuen existint segells com Salamandra o Anagrama. “Ei, que Anagrama ja no és independent –matisa López–, és una editorial del grup italià Feltrinelli”. Just en aquest moment –coses de Guadalajara– l’editor milanès Carlo Feltrinelli, potser perquè ha sentit el seu nom, ve a saludar els contertulians des de la taula del costat. “Carletto!”, l’abraça López de Lamadrid.
Dels seus grans moments com a editor, López tria La broma infinita de David Foster Wallace, perquè “tothom em va dir que estava boig, el vaig contractar en un moment en què era molt inconscient, ara no m’hi atreviria, m’he tornat prudent amb l’edat; llavors em vaig tirar a la piscina i ha resultat un supervendes, es ven cada any i ha funcionat molt temps com a vaixell insígnia del segell. Avui dia el rebutjaria de la por que em faria enganxar-m’hi els dits”. Casamayor esmenta “l’antologia de contes Pequeñas resistencias, feta per Andrés Neuman, ja que “vint dels autors seleccionats aleshores avui són amb nosaltres amb llibres propis”.
Finalment, López de Lamadrid opina que “de vegades som molt estúpids, els últims premis FIL a la trajectòria d’un autor han estat a estrangers, molt bons, cert, com Norman Manea, Claudio Magris o Emmanuel Carrère. Però han deixat que Ricardo Piglia es morís sense premi, i a César Aira li passarà el mateix. No se’l mereix Javier Marías?”
Claudio López COORDINADOR DE PENGUIN RANDOM HOUSE
Un dels meus grans èxits és ‘La broma infinita’, de Foster Wallace, avui no gosaria contractar-lo, m’he tornat prudent” El pes d’Amèrica Llatina és creixent en la facturació: un 55% a Random i més del 30% a Páginas de Espuma
Juan Casamayor DIRECTOR DE PÁGINAS DE ESPUMA
No publicaré mai novel·les, això em convertiria en pedrera dels grans. Fent contes són els autors els que em venen a buscar” “Això és més dur per a en Juan –admet López– perquè opera amb el seu compte corrent, el de la família”