Munster al maleter

ENRICO Letta, que va ser primer ministre d’Itàlia, explica al seu llibre Hacer Europa y no la guerra (Península) que va néixer a Pisa, però va créixer a Estrasburg, on van traslladar el seu pare. Travessar la divisòria franco-alemanya ho feia sovint i tenir problemes amb la duana era una qüestió habitual. A Alsàcia va descobrir un truc per evitar-se contratemps a la frontera: portar un formatge munster fresc i pudent al maleter. El duaner s’afanyava a tancar-lo, sense fer atenció a les compres.

Letta recorda que un dels grans èxits de la UE ha estat esborrar precisament fronteres. En principi, es tractava de reconciliar enemics, i ara també de compartir fortaleses. En aquests moments, pensa que ha arribat el moment d’emprendre una gran batalla pels principis. L’ex-primer ministre italià proposa de tornar a enamorar-se d’Europa, posant en relleu l’atractiu i la força dels nostres valors, sense renunciar a l’ambició de potència econòmica.

Contrasten aquestes tesis amb les declaracions de Carles Puigdemont a una televisió israeliana en què considerava la UE un club decadent i obsolet, lligat a interessos econòmics més que discutibles, per la qual cosa els catalans haurien de decidir si volen continuar formant-ne part. Les manifestacions no han agradat a ERC ni al PDeCAT. En els dos casos, els portaveus han afirmat que no s’imaginen Catalunya fora d’Europa i que no són euroescèptics encara que siguin crítics. Puigdemont mateix va matisar més tard en un tuit la seva posició: “El catalanisme és indubtablement europeista. Sempre ho ha estat, ho és i ho continuarà sent. Volem una Europa més integrada, pròspera, democràtica i compromesa. Ens hem de conjurar per mantenir vius aquests valors”.

No cal desenamorar-se d’Europa, sinó deixar-se seduir per l’encant dels seus valors, com suggereix Letta al seu llibre. Només els populistes somien amb tornar a portar el munster al maleter.