Esquiadors expectants
El COI decidirà d’aquí una setmana: deixarà que els russos competeixin a Corea del Sud?
El proper 5 de desembre, el Comitè Olímpic Internacional decidirà a Lausana si finalment els esportistes russos, immersos en un dilatat escàndol pel dopatge oficialitzat, podran anar o no als Jocs Olímpics d’hivern, que se celebraran al febrer a l’estació sud-coreana de Pyeongchang.
D’aquí uns quants dies el Comitè Olímpic Internacional (COI) prendrà l’última paraula: els russos podran anar als Jocs Olímpics d’hivern el pròxim febrer a Pyeongchang (Corea del Sud)?
Ja han resolt totes les seves deficiències en la lluita antidopatge? Han tancat les fissures, aquestes esquerdes per on es colen els tramposos? Han caigut els funcionaris corruptes? Hi continua havent dopatge d’Estat?
La resposta, el 5 de desembre, dimarts vinent, a Lausana. Aquell dia, cada membre del bureau del COI haurà rebut al seu despatx dos informes tècnics. Vindran redactats per les comissions Schmid i Oswald.
Hauran hagut de llegir-los i sospesar-los. Després es votarà. Els investigadors han burxat l’olimpisme rus durant tres anys. Tot ve de Sotxi, dels Jocs d’hivern del 2014. A casa seva, els olímpics russos havien acaparat el medaller: 33 podis, onze dels quals d’or. Més que ningú. Llavors, el Kremlin espremia l’esport. El seu esport. Un fascinant exercici de propaganda internacional.
Després va cantar Grigori Rodtxenkov, el director del laboratori antidopatge de Sotxi. Va dir que s’havia passat aquelles nits del 2014 canviant els flascons d’orina dels esportistes russos. Després va fugir. Finalment apareix en escena. Des d’algun racó dels Estats Units concedeix una entrevista. Explica històries i torna a l’amagatall. Quin remei. Dos dels seus col·laboradors han mort, ningú no sap de què.
La història del laboratori de Sotxi es va fer viral i els esportistes russos van entrar en la dimensió desconeguda. Es va demostrar que hi havia una estructura de dopatge d’Estat. La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) s’hi va aplicar a fons. Era l’hora de netejar la seva imatge, contaminada per l’imputat Lamine Diack, antecessor de Sebastian Coe. L’IAAF va vetar els atletes russos. Els va expulsar dels Jocs de Rio del 2016. I també dels Mundials d’atletisme de Londres, aquest estiu passat.
El COI va decidir moure’s en altres paràmetres. Hi haurà olímpics russos a Pyeongchang? Esquiadors, saltadors, patinadors...? El COI no ha dit ni que sí ni que no. Fins ara sempre ha parlat de “justícia individual”. Significa que es resisteix a desqualificar tot el programa olímpic rus: prefereix anar nom per nom. Des del 2014, 19 olímpics han estat sancionats per tota la vida. Rússia ha perdut 13 dels seus 33 podis a Sotxi. I ara ha passat a ser cinquena al medaller.
El COI decidirà, d’una manera definitiva, dimarts vinent. La decisió es prendrà sota pressió. Hi ha veus reclamant mà dura. Dick Pound ho ha fet aquests dies. D’entre els membres del COI, és el que porta més temps en el càrrec. Pound també va ser el primer president de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA). El càrrec el porta a la sang.
“Només espero que les coses no se’n vagin en orris a l’hora de votar. El COI no pot continuar eludint la seva responsabilitat en la lluita contra el dopatge rus”. Això és el que opina.