Cara a cara amb l’exèrcit birmà
Francesc comença la seva visita reunint-se amb el general Min Aung Hlaing
El papa Francesc tornar a mosrar ahir el seu pragmatisme a l’hora d’abordar visites delicades. Poques hores després d’aterrar a Rangun, l’antiga capital de Birmània, i convertir-se en el primer pontífex que viatja a aquest país del sud-est asiàtic, es va reunir amb el cap de les forces armades birmanes, el general Min Aung Hlaing, en la que ha estat la primera trobada del Pontífex amb les autoritats locals. Per avui està previst que es traslladi a Naypyidaw, on s’entrevistarà amb el president del país, Htin Kyaw, i la cap del facto del Govern, la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi. Amb tots ells discutirà de la crisi dels rohingyes, que ha suposat el desplaçament forçat de centenars de milers de persones.
El Vaticà va definir ahir la reunió que van mantenir el Papa i el general Min Aung Hlaing a la seu de l’arquebisbat de Rangun com “una visita de cortesia”. Va ser una trobada de tan sols quinze minuts, però a ningú no se li escapa que aquesta reunió, prevista inicialment per al dia 30, era la cita clau del pontífex en aquest país d’aclaparadora majoria budista, per davant de les trobades oficials amb els màxims líders polítics del país.
El seu avançament a la tarda d’ahir suggereix que Francesc volia conèixer abans que res i de primera mà l’opinió del cap de les forces armades sobre la transició política que viu Birmània i el seu punt de vista sobre la crisi dels rohingyes. Els membres d’aquesta ètnia musulmana han protagonitzat des de finals d’agost un èxode de més de 600.000 persones des de l’estat birmà de Rakhine al sud de Bangla Desh, provocat per una violenta campanya de l’exèrcit contra un grup rebel d’aquesta minoria que va atacar el 25 d’agost una trentena de càrrecs militars i de la policia. Un tema que protagonitzarà, sens dubte, la visita del pontífex a Birmània i Bangla Desh.
L’ONU, els EUA i diverses organitzacions internacionals pro drets humans han qualificat l’esmentada operació militar de “neteja ètnica” i han criticat la passivitat d’Aung San Suu Kyi en aturar la crisi. El Govern i les forces armades birmanes han negat sempre aquestes acusacions, amb l’argument que les seves pròpies investigacions no han revelat cap irregularitat comesa per les seves tropes.
En l’origen del problema es troba la negativa de les autoritats birmanes a reconèixer els rohingyes com a ciutadans d’aquest país, ni aquest minoria com un grup ètnic de Birmània. Fins i tot rebutgen utilitzar el terme rohingya per definir-los. I el mateix general Min Aung Hlaing és contrari que tornin en massa des dels camps de refugiats de Bangla Desh.
Encara que la trobada d’ahir fos de cortesia, la crisi dels rohingyes va protagonitzar, amb tota seguretat, la reunió. “Van discutir de la gran responsabilitat que tenen les autoritats del país en aquest moment de transició”, va dir el portaveu del Vaticà, Greg Burke, a la premsa.
Després de la reunió, a la qual també van assistir tres generals del Servei Especial d’Operacions, hi va haver un intercanvi de regals. Francesc el va obsequiar amb una medalla commemorativa del viatge i Min Aung
El Papa anteposa l’entrevista amb el cap militar a les cites amb Aung San Suu Kyi i el president del país
Hlaing li va oferir una arpa en forma de barca i un adornat bol d’arròs. Molt menys prudent es va mostrar, en canvi el màxim responsable de l’exèrcit birmà. “A Birmània no hi ha discriminació religiosa i hi ha llibertat de religió”, li va dir Min Aung Hlaing al Papa, segons una declaració que va publicar el general a la seva pàgina de Facebook. “L’objectiu de cada soldat és construir un país estable i pacífic”, va subratllar el cap de les forces armades birmanes. Una declaració de principis que forma part de la doctrina oficial que han esgrimit les autoritats birmanes davant les acusacions de la comunitat internacional sobre les violacions dels drets humans de què són objecte els rohingyes.
La prudència mostrada ahir pel Papa i el seu entorn s’explica pel seu interès a evitar que una paraula més alta que una altra sobre la crisi d’aquesta minoria ètnica generi tensions entre les autoritats birmanes i el Vaticà tan sols mig any després d’haver establert plenes relacions diplomàtiques. Francesc és conscient que el seu marge de maniobra és estret. En altres ocasions ha parlat de la discriminació que pateix aquesta minoria, que va ser desposseïda dels seus drets ciutadans el 1982 per les autoritats militars birmanes. El problema està que la majoria dels birmans no creuen en les explicacions de la comunitat internacional i molt menys assumeixen les crítiques a Aung San Suu Kyi, una persona absolutament venerada pels birmans.
Hi ha moltes expectatives, en aquest sentit, sobre si el pontífex farà ús del terme rohingya, malgrat que amb això pot desencadenar la ira dels extremistes budistes. Un vocable que ningú no fa servir per definir els membres d’aquesta minoria ètnica que habita a Birmània, un país dominat per un nacionalisme budista profundament antimusulmà.
La realitat, tot i això, és que els prop de 700.000 catòlics birmans, aproximadament l’1,4% dels 51 milions d’habitants d’aquest país asiàtic, tenen dipositades grans esperances en la visita
Els birmans es desplacen en massa a Rangun per sentir Francesc en la missa que oficiarà demà
del Sant Pare. De moment, més de 150.000 ja s’han registrat per a la missa que està previst que oficiï demà dimecres a Rangun, segons va dir ahir el portaveu de l’església catòlica de Birmània, Mariano Soe Naing.
“Venim aquí per veure el Sant Pare. Això només passa una vegada en centenars d’anys”, va dir a Reuters Win Min Set, un líder comunal que s’ha desplaçat amb un grup de 1.800 catòlics del sud i de l’oest del país a Rangun per assistir a la missa que oficiarà Francesc. No els ha importat viatjar tres dies i dues nits, amb autobús i amb tren, per desplaçar-se fins a l’antiga capital del país per veure el pontífex i compartir el seu missatge de pau i amor, un eslògan que caldrà veure si volen compartir amb els rohingyes.