Els casos d’assetjament sexual sacsegen la política als EUA
El Congrés aborda com aturar els abusos a dones
Guerra als atacs sexuals i a la seva vergonyosa tapadora entre els congressistes dels Estats Units.
Aquesta és la consigna dels legisladors, que ahir van tornar al Capitoli després de l’aturada d’Acció de Gràcies. El Congrés no és aliè a aquesta epidèmia que s’ha revelat al llarg del país després d’anys d’una llei del silenci emparada en la por i el xantatge.
Dos demòcrates, el senador Al Franken i el representant John Conyers, van tornar als seus escons després de veure’s involucrats en sengles casos i sabent-se el centre de les mirades. Al llarg d’aquesta setmana s’espera que les dues cambres adoptin una resolució per la qual tots –càrrecs electes i els seus col·laboradors– passin per un entrenament antiassetjament sexual.
Tot i això, els referents al màxim nivell no ajuden i només sembren més discòrdia. Les paraules del president, Donald Trump, i de Nancy Pelosi, líder de la minoria progressista a la Cambra Baixa, han incentivat la sensació que compten més els valors d’estratègia política que el patiment de les víctimes.
Fonts de la Casa Blanca, segons va avançar AP, van assenyalar ahir que Trump no participarà en la campanya de Roy Moore, de 70 anys, el candidat republicà al Senat per Alabama en les eleccions del 12 de desembre. Vuit dones l’acusen d’abordatges sexuals quan eren menors i ell tenia uns trenta anys i era ajudant del fiscal general de l’Estat.
“És un ignorant que confia en ajudants per reparar les seves patinades”, va escriure Jennifer Rubin en The Washington Post sobre l’actitud de Trump. La màxima es compleix en l’assumpte Moore. La negativa d’anar al terreny d’Alabama es produeix hores després que el tuit presidencial, això sí, sense anomenar l’aspirant, donés total suport al presumpte assetjador.
El seu sufragi es va produir per la via inversa. No va elogiar el seu però va menysprear el rival, Doug Jones. El va qualificar de “titella” demòcrata, de feble en immigració i amb la intenció d’apujar els impostos “fins als núvols”.
En privat, Trump desconfia de les dones que han donat la cara contra Moore i les compara amb les que el van acusar a ell. Passa que el president dels EUA és volàtil. L’octubre del 2016 va reconèixer que ell havia dit allò que podia agafar qualsevol dona pels genitals i es va disculpar. Ara, en els seus fets alternatius, Trump suggereix que aquell àudio era fals, que no era ell.
Ja ho va dir Michelle Obama, “ser president no canvia qui ets, només revela qui ets”.
Malgrat l’enrojolament que provoca entre els republicans –els dirigents del partit voldrien que Moore desaparegués, mentre que Moore i els seus a Alabama culpen l’establishment de Washington de tot–, els demòcrates tampoc no són lliures del pecat, que no coneix ni de fronteres ni d’ideologies.
Nancy Pelosi també ha provocat una fractura al bloc liberal. La cap de la minoria al Congrés va sortir en defensa de Conyers, de 88 anys, qui va comunicar el diumenge que deixa la comissió judicial de la Cambra en descobrir-se que va pactar un acord econòmic extrajudicial per evitar una denúncia per assetjament. Pelosi es va referir a ell amb admiració, “una icona del nostre país”, i va recalcar que va propiciar “iniciatives per protegir les dones”.
Les seves paraules, que molts van veure com un fre a les denúncies, va provocar una tempesta. “Zero tolerància, tant és la importància del llegat individual, no hi ha llicència per a l’assetjament”, va haver de matisar després Pelosi.
El president Trump i la demòcrata Pelosi causen fractures pel fet de donar suport a presumptes assetjadors