El secret de la casa de Toló
El 15 de febrer del 1989 a les 14.26 hores una gran explosió va fer caure un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Toló, la Cartagena de la Marina de guerra francesa. La maison des têtes, una casa del segle XVII de cinc pisos situada a la petita plaça À l’Huile, al costat de l’Ajuntament, anomenada així pels caps esculpits que adornaven les finestres, es va enfonsar com un castell de cartes.
Avui completament reconstruïda, la casa havia sobreviscut als bombardejos de la guerra i a la destrucció del port per part dels alemanys en retirada. A la planta baixa allotjava un supermercat i una peixateria; al primer pis, una agència notarial i un laboratori de pròtesis dentals; a la resta, apartaments d’habitatges. La senyora Annette Wazerstein, jubilada, els pares de la qual van ser gasats a Dachau quan ella tenia 15 anys, vivia al tercer pis. Va morir aquell dia, juntament amb 12 persones més. Totes, menys una que era a la plaça, eren dins de l’edifici. Dins i fora hi va haver 32 ferits.
Allò va ser un esdeveniment major en la història de Toló. Encara avui, quan es compleixen 28 anys de la tragèdia, hi ha gent invàlida i traumatitzada. Què va passar? La versió oficial va ser una explosió de gas provocada pel presumpte suïcidi de la senyora Wazerstein. Judicialment el cas es va tancar amb aquella versió. Però res en aquell sinistre no quadra tècnicament amb una explosió de gas. Tampoc la senyora no quadra amb un suïcidi, “i encara menys amb gas”, diu una coneguda al·ludint a la tràgica mort dels seus pares.
El més probable és que la maison des têtes fos destruïda per un míssil, “potser un míssil infraroig perdut no necessàriament francès”, explica el periodista marsellès Max Clanet, que ha investigat aquest assumpte durant quatre anys i publicat un llibre ple de detalls
(Blessures de guerre, 2014).
“Estem davant un secret d’Estat”, explica Clanet, amb 17 anys d’experiència en l’àmbit judicial, en el qual va ser magistrat. “Des de l’inici hi va haver una gran manipulació de l’Estat per apaivagar aquest assumpte, una gran omertà, sobretot de part de l’exèrcit”, diu.
En la reconstrucció de Clanet, l’escenari d’aquella explosió s’omple immediatament d’alts càrrecs de la Marina de guerra. Després arriba un contingent militar que sembla buscar determinats materials entre la runa. La runa no es porta a l’habitual dipòsit municipal, a 400 metres, sinó a una pedrera militar vigilada i situada a 10 quilòmetres. Els cadàvers de les víctimes són desposseïts de la roba i aparentment rentats abans de l’autòpsia. La tenacitat de Clanet s’ha saldat amb el tancament per a ell dels arxius de la Marina. “Estic marcat”, diu.
Al lloc rondava un helicòpter. Potser va ser la calor del motor el que va atreure un míssil infraroig disparat molt lluny del lloc. Potser per un destructor dels Estats Units que aquell mateix matí havia abandonat el port de Canes, aventura Clanet. De l’anàlisi dels cabells de l’Alexandra, una víctima (els seus pares en van tallar un floc al dipòsit de cadàvers), en van resultar mostres de metalls utilitzats en míssils. Després de l’explosió, el lloc no feia olor de gas, sinó de pólvora.
“Conec aquella olor perquè el meu pare practicava el tir al plat”, va explicar Wulfran Dherment, llavors de 19 anys, supervivent. Va estar nou hores a la runa, “panteixava en la foscor, no sabia on era ni qui era”, recorda. En un moment determinat va escopir per veure si estava de cara amunt o de bocaterrosa. A la seva ferida de la cama hi van trobar titani. Però un míssil deixa traça, es veu venir. “No”, respon Clanet citant experts. “No es veu de tan ràpid com va, però... se sent”. Un xiulet, un brunzit previ, instantani. Això és, precisament, el que descriuen diversos testimonis, inclòs l’exmilitar Jean-Claude Maluchaussé, familiaritzat amb aquells artefactes. A l’arxiu municipal van desaparèixer fotos. Moltes contradiccions i 28 anys. El 1995 van posar una placa al lloc. “Les famílies encara busquen l’origen de l’explosió”, deia. La placa definitiva, col·locada un any després, va ometre aquesta referència.
‘Maison des têtes’ L’explosió va destruir completament l’edifici. A baix, la placa col·locada el 1996
en record de les víctimes Fa 28 anys, una sospitosa explosió de gas va demolir un dels edificis més emblemàtics de la ciutat “Estem davant un secret d’Estat, segurament va ser un míssil infraroig perdut”, diu Clanet