Dur cop fiscal a la cultura
L’Agència Tributària ha col·locat contra les cordes nombroses institucions culturals catalanes, i algunes a un pas del tancament, amb la reclamació del 21% de l’impost sobre el valor afegit (IVA) sobre les subvencions públiques rebudes els últims anys. Aquesta reclamació, que ocasiona greus danys econòmics, resulta sorprenent perquè fins ara aquest IVA sobre les subvencions públiques no s’havia exigit mai perquè hi havia un acord tàcit que no s’havia d’abonar. És més, aquest pacte s’acaba de revalidar legalment el 9 de novembre amb una modificació en la llei de contractes del sector públic. No té gaire sentit, per tant, que just ara es presenti una reclamació amb efectes retroactius.
Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Hisenda li reclama 1,1 milions d’euros per l’IVA sobre les subvencions públiques rebudes els anys 2013, 2014 i 2015, a les quals s’afegiran també probablement les dels anys 2016 i 2017 quan arribi el moment. Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) la reclamació de l’autoritat fiscal puja a 1,25 milions d’euros. Uns 1,3 milions més se li exigeixen al Teatre Lliure, el director del qual, Lluís Pasqual, ja ha advertit que pagar aquests diners significaria haver de tancar el teatre. En el cas del festival d’arts escèniques Temporada Alta de Girona la reclamació d’Hisenda s’eleva a 1,4 milions d’euros i això afecta la seva viabilitat futura. Al Mercat de les Flors se li demanen a prop del milió d’euros. La factura global a la cultura podria arribar a superar els vint-i-cinc milions d’euros. A més, a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) se li reclamen 167,4 milions d’euros. No es coneix el cas de més institucions afectades, però tot indica que l’actuació d’Hisenda es du a terme amb caràcter general.
Les entitats citades han anunciat que han presentat, o ho faran ben aviat, l’oportuna reclamació a Hisenda per expressar la seva disconformitat amb les xifres que se’ls exigeixen. Però de moment han de pagar o presentar un aval, llevat que sol·licitin –i els sigui concedida– l’exempció de la garantia. En el cas contrari hi ha institucions, com el Teatre Lliure, que ni l’aval no podrien presentar.
El canvi de criteri de l’Agència Tributària amb les institucions culturals catalanes resulta sorprenent, com hem dit, i no guarda cap coherència amb l’actuació seguida fins ara. En el millor dels casos, potser, cal atribuir-ho a un error o a un excés de zel dels funcionaris d’Hisenda que caldria corregir. Si no, s’ocasionarà un dany irreversible a la cultura catalana i a algunes de les institucions que han fet més per ella.