Vexil·lologia parlamentària
La coalició entre PSC-Cs-PP (o PPSCs) podria ser batejada com la coalició Armènia per raons cromàtiques
Les pàgines d’internacional informen a bastament sobre les complexes converses postelectorals a Alemanya. La cancellera Merkel és la veu més audible del batibull europeu i l’interès per saber a quins pactes arriba és elevat. Crida l’atenció l’associació que la premsa alemanya ha establert entre els colors corporatius de les forces polítiques i algunes banderes del món. Van començar parlant de la coalició Jamaica perquè els colors de la bandera que branda Usain Bolt coincideixen amb els de les tres forces que van encetar les converses: negre (com la CDU/CSU de Merkel), groc (com els liberals de l’FDP) i verd (com els ecologistes). Atès que l’opció jamaicana se’n va anar en orris per la franja groga liberal i el no-ésno de Martin Schulz va començar a trontollar, la premsa va saltar a la coalició Kènia, en al·lusió als colors de la bandera del país africà: negre, roig i verd. El groc liberal substituït pel roig socialdemòcrata fa volar del Carib a l’Àfrica, mentre que la reedició de la GroKo (la gran coalició Merkel-Schulz) no té bandera, però mena a la samarreta rossonera dels milanesos o als domassos dels cenetistes.
Per aquí, molt abans de començar formalment la campanya electoral del 21-D ja hi ha discussions sobre pactes postelectorals. Han obert foc els partits constitucionalistes, amb Iceta i Arrimadas pugnant per un sí o per un no. Si hi apliquem la metodologia cromàtica dels analistes alemanys, la coalició entre PSC-Cs-PP (o PPSCs) podria ser batejada com la coalició Armènia, atès que la bandera de la república caucàsica presenta tres franges horitzontals: en aquest ordre, la roja (PSC), la blava (PP) i la taronja (Cs). Val a dir que tant Romania com Moldàvia presenten banderes similars amb les franges en disposició vertical, però el que hauria de ser taronja és més aviat groc, un color molt disputat per les candidatures independentistes (CUP, ERC i JxC). Com sempre, la CUP és la més clara. El groc cupaire és tan clar com el vaticà i, a l’espera de més imatges, les candidatures encapçalades per Junqueras i Puigdemont són cromàticament clòniques, d’un groc rogenc, fins al punt que la reedició de la coalició del 27-S amb suport extern de la CUP menaria a una bandera gairebé tan groga com els llaços que demanen la llibertat dels presoners polítics o la bandera que avisa de la presència del safety car a les pistes de fórmula 1. Més enllà dels dos blocs, les altres hipotètiques coalicions presenten una gran dificultat per trobar cap referent, tampoc vexil·lològic. Catalunya en Comú ha esmorteït el lila de Podem en un granat que, combinat amb els grocs d’ERC o de la CUP, no remet a cap bandera recognoscible. I, malgrat l’entusiasme bufanúvols d’Iceta, fora d’Armènia el roig russòfil del PSC no combina.