Entre el preu i el benestar
Els ous de gallines felices són una tendència a l’alça a tot Europa
Des de fa una mica menys d’un any, hi ha un degoteig constant d’empreses de la gran distribució i de la indústria agroalimentària que anuncien que tenen la intenció de deixar de vendre o d’utilitzar ous procedents de gallines engabiades (marcats amb el codi 3), a favor del que popularment es coneix com a ous de gallines felices (codis 0 i 1). A Espanya els ous són l’únic aliment que porta obligatòriament a l’etiquetatge informació relativa al benestar animal, els famosos números impresos a la closca.
Nestlé ha estat l’última que s’hi ha apuntat, i a començaments d’aquest mes va donar a conèixer que –el 2020 a Europa i els Estats Units i el 2025 per a la resta del món– deixarà de fabricar productes amb ous que procedeixin de gallines engabiades. Segons un portaveu de la multinacional suïssa consultat per La Vanguardia , el propòsit de Nestlé és “millorar la qualitat de vida i contribuir a un futur més saludable, i per això també cal millorar la salut i el benestar dels animals de granja en la nostra cadena de subministraments”.
I, al mig, algunes organitzacions animalistes –com Igualtat Animal a Espanya i L214 a França– duen a terme campanyes en contra dels ous de gallines engabiades, tant a les xarxes com amb piquets davant dels establiments de les principals cadenes de distribució. Aquestes accions posen èmfasi tant en la crueltat d’aquest sistema de producció com en la presumpta qualitat inferior dels ous procedents d’aquestes gallines. Altres, com l’Associació per a la Defensa dels Animals (ANDA), han optat per arribar a acords d’una manera discreta amb els punts de venda i fer campanyes en què expliquen què vol dir cadascun dels codis i què representa cada sistema de producció.
Tots aquests moviments són vistos amb una certa preocupació pel sector, que el 2012 va fer grans inversions per adaptar-se a la nova reglamentació de la Unió Europea, que precisament posava èmfasi en els aspectes de benestar animal i seguretat alimentària, “unes inversions que en molts casos encara no estan amortitzades”, diu María del Mar Fernández, presidenta de l’Associació Espanyola de Productors d’Ous (Aseprhu). Per Alberto Díez, portaveu de l’ANDA –que reconeix l’esforç que han fet els productors–, apostar per reconvertir les gàbies condicionades “va ser un error, ja que ja es veia que la tendència a tot Europa eren les gallines en llibertat”.
Segons dades del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (Mapama) del 2016, el 92% de les gallines ponedores d’Espanya estan en gàbies, el 4% tenen accés a l’aire lliure (codi 1), el 2,4% es crien al terra d’aviaris (codi 2) i només el 0,6% es certifiquen com a ecològiques (codi 0). Les dades de consum del Mapama tampoc no indiquen que s’hagi disparat la demanda dels ous alternatius. Dels gairebé 3.000 milions d’ous que els consumidors espanyols s’han menjat entre el gener i el juny d’aquest any, 382 milions (13%) van ser produïts amb mètodes alternatius als de les gallines engabiades. De fet, respecte del 2016, el consum ha baixat.
De tota manera, la presidenta de l’Aseprhu sí que reconeix que hi ha una lleugera tendència als ous de gallines no engabiades, però que “no es correspon amb una demanda real, sinó que és a conseqüència de la pressió dels grups animalistes sobre les grans marques de distribució, que per una qüestió d’imatge accedeixen a les seves pretensions”. Javier Moreno, coordinador internacional d’Igualtat Animal, assegura: “Això és completament fals, ja que hem tingut i tindrem reunions amb tots els actors implicats, i hem anunciat compromisos importants amb el productor més important d’ous d’Espanya”. Per la seva part, Alberto Díez diu que “la demanda de qualsevol producte neix per un desig dels consumidors, però també s’orienta en un sentit o un altre, i que quan es van començar a etiquetar els ous, les vendes dels de sistemes alternatius van experimentar una empenta, perquè es van fer moltes campanyes”.
Des de les patronals s’acusen els animalistes de crear una demanda que no és real
Un 94% dels espanyols consideren important protegir els animals de granja
El consum d’aquests ous representa, des del començament del 2017, el 13% del total
El que sí que reconeix Díez és que en l’adopció per part de la gran distribució dels postulats animalistes la imatge hi té un paper important: “És una qüestió de diferenciació, i avui dia tot el que tingui a veure amb el medi ambient, les qüestions socials i el benestar animal t’ajuda a diferenciar-te”.
Segons Anna Toda, directora de la Federació Avícola Catalana, “els animalistes s’aprofiten de les xarxes socials i juguen amb les emocions. Busquen casos excepcionals i descontextualitzats i els fan passar com a habituals per coaccionar les empreses de distribució, que també ho veuen com una manera de posicionament de màrqueting”. Moreno explica que estem davant una “tendència a escala mundial; els consumidors estan més sensibilitzats amb la protecció animal i demanden polítiques contra el maltractament animal”. Una enquesta de l’Eurobaròmetre de fa un any –per exemple– mostrava que un 94% dels espanyols consideraven molt important protegir el benestar dels animals a les granges.
Nestlé reconeix que ha parlat amb organitzacions internacionals preocupades pel benestar animal, i assegura que “les discussions van ser constructives i útils, i continuarem treballant amb aquestes organitzacions”. D’altra banda, La Vanguardia ha tingut accés al correu electrònic que un activista d’L214 va enviar, el 20 de desembre del 2016, a diversos directius de la companyia francesa MRS. En aquest correu, L214 recorda a MRS les seves diverses peticions de reunir-se per parlar “de la seva política de compra d’ous” i la nul·la resposta de l’empresa. L’activista reclama que es faci la trobada, i en cas que persisteixi el silenci diu que posaran en marxa
LES QUEIXES DEL SECTOR
EL BENESTAR ANIMAL INTERESSA
VENDES A ESPANYA
“una campanya pública dirigida a la seva empresa. Les nostres campanyes consisteixen en accions públiques, en línia o sobre el terreny, per informar els seus consumidors i clients de la falta de compromís de la seva empresa amb la crueltat de la cria en gàbies”. En aquest sentit, Díez considera que és important no posar ningú contra les cordes, entre altres coses perquè pot ser contraproduent per als mateixos objectius dels animalistes. “Des de l’ANDA som molt conscients de la situació del sector, i no tenim cap intenció d’enfonsar ningú. Per això creiem que pot ser un error posar dates límit per deixar de vendre ous de gallines engabiades, ja que això pot provocar que els productors es passin a un codi 2 agressiu”, diu Díez.
Però, si es tracta del benestar de les gallines, a parer de Fernández “totes les gallines a l’UE tenen unes condicions òptimes de benestar”, i Toda recorda que fa temps que“la UE protegeix molt els drets dels animals, i també que la legislació s’ha fet mitjançant el consens”.
Segons Quintí Camprubí, veterinari i responsable de qualitat del Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (Cesac), les gallines engabiades tenen un bon nivell de benestar: “Les gallines són animals molt sensibles a l’estrès, i quan s’estressen deixen de pondre ous, i això és l’últim que vol el productor”. Per contra, Alberto Díez diu que “les gàbies enriquides s’han dissenyat amb el mínim per complir amb la legislació” i que els sistemes alternatius són molt millors des del punt de vista del benestar.
A a parer de Déborah Temple, investigadora del grup de comportament i benestar de la facultat de Veterinària de la UAB, un dels aspectes importants a l’hora de valorar el benestar de qualsevol animal de granja és “que pugui desenvolupar la seva conducta, i les gallines amb accés a l’aire lliure ho fan millor”. Per la seva part, Camprubí reconeix que aquesta era la situació abans del 2012, però que a les gàbies condicionades les gallines poden desenvolupar la seva manera de ser, ja que “tenen un niu separat per pondre els ous, un lloc per furgar i picotejar i perxes per enfilar-se”, i passen com a mínim vuit hores en foscor per descansar. A més a més, segons aquest veterinari, “les gallines en bateria són més fàcils de controlar sanitàriament, perquè no estan en contacte amb els seus propis excrements, i els ous neixen més nets. Des d’Igualtat Animal, Moreno diu que “només cal veure imatges de les gallines en aquestes gàbies enriquides
Gallines en llibertat De nit viuen en instal·lacions com les gallines a terra. De dia tenen accés a ’ ire lliure per adonar-se que la situació no ha millorat gaire. Això no vol dir que els sistemes alternatius a les gàbies estiguin lliures de maltractament, però es redueix el patiment i es poden anar millorant les condicions”.
Temple entén que a escala social hi hagi la percepció que les gallines amb accés a parc “viuen més bé”, però pensa que és un error “categoritzar les granges en bones o dolentes en funció del sistema de producció que utilitzin, ja que hi ha granges en tots els sistemes que ho fan bé i d’altres que ho fan malament”. També cal tenir en compte que les gallines que produeixen els ous amb el codi 1 “mengen, beuen i ponen els ous dins dels aviaris”, apunta Temple.
Sobre l’argument de la qualitat més alta dels ous de les “gallines felices”, els dos veterinaris recorden que nutricionalment no hi ha cap diferència sigui quin sigui el sistema de producció. A més a més, tots els ocells de qualsevol explotació comercial mengen el mateix –excepte en el cas de les ecològiques–, un pinso a base de cereals i llegums, i en cap cas no es medica les gallines amb antibiòtics, “ja que està prohibit subministrar substàncies que puguin passar a l’ou”, diu Camprubí. Alberto Díez reconeix que nutricionalment tots els ous són iguals, però afegeix que “per a nosaltres un producte que inclou més bons estàndards de benestar animal és, sens dubte, un producte de més qualitat”.
Per contra –diuen els veterinaris–, el control sanitari de les gallines amb accés a l’aire lliure és més complicat, “malgrat que perfectament possible, però estan més exposades a malalties, com per exemple a la grip aviària, i ens donen més problemes”. En aquest sentit, Temple afegeix que també estan més exposades als depredadors, i que un animal malalt o estressat per la presència de depredadors també és un animal que pateix. Per Díez, tots els sistemes tenen els seus riscos sanitaris, però la qüestió és que el sistema de gàbies i el de gallines en llibertat posen el focus en llocs diferents: “El de gallines en bateria el posa en la salut de l’animal, i el de gallines en llibertat, en la seva etologia”.