El burro del ferroveller
Una entitat animalista fa campanya perquè l’Ajuntament de Mataró eviti el patiment animal
Per a uns és una bucòlica estampa ancestral. Per a d’altres, una intolerable mostra de maltractament animal. El vell ase tirant el carro ple de ferralla que recull un ancià gitano de Mataró s’ha convertit en l’epicentre d’una campanya per la protecció dels èquids. Les entitats SOS Animals Maresme i l’Associació contra el maltractament Animal exigeixen la intervenció immediata d’un Ajuntament que, per la seva part, assegura que “tot està en regla”.
Els animalistes insisteixen a criticar l’ordenança de civisme, acabada d’aprovar i que imposa una protecció més gran als animals domèstics: “Estem molt descontents perquè l’actual normativa no protegeix els equins”; en aquest cas, el burro del ferroveller.
Antonio Solana, portaveu de SOS Animals, assegura que en ple segle XXI “el transport per tracció animal és una crueltat”, ja que “els seus botxins –com defineix els propietaris– els obliguen a treballar sotmesos a maltractaments”, transportant càrregues molt més pesades del que, sovint, poden suportar les seves forces. “Quan envelleixen simplement els maten o els abandonen, ja que no els poden treure un rendiment econòmic”, lamenten.
En canvi, per al regidor de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró, Joan Vinzo, “el burro és un element familiar”, típic d’una estirp de ferrovellers. Si bé els fills ja utilitzen furgonetes, el seu ancià pare continua ancorat en el passat: “El burro està ben cuidat”, confirma el segon tinent d’alcalde d’acord amb el seguiment periòdic que els tècnics municipals fan de la seva situació. “No està sotmès a maltractaments ni mostra símptomes de desnutrició”, per la qual cosa des del Consistori el cas es tracta més com
El govern municipal ho interpreta com un fet cultural i afirma que l’animal està en perfectes condicions
un fet cultural.
En tot cas, Vinzo recorda que les competències sobre els èquids recauen sobre el Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, però incideix que en l’última inspecció (el 2015) “no es van apreciar elements de maltractament”, i va mostrar tant la documentació en regla com els controls veterinaris preceptius. “És un fet peculiar, però no es pot parlar de maltractament”, sentencia el regidor. Els proteccionistes lamenten que “en l’actual ordenança municipal el burro no mereixi estar protegit”, motiu pel qual exigeixen el decomís immediat de l’ase per evitar que “continuï sent esclavitzat per a una feina no necessària”. Alhora, advoquen perquè la capital del Maresme faci un pas més en la protecció animal com ha fet Barcelona, “on el 2018 quedaran prohibits els carruatges per transportar persones”.
L’ase de la discòrdia, aliè a la polèmica, recorre cada dia diversos quilòmetres amb la seva càrrega, que sovint només són el gitano i la seva esposa. Un fet en què també incideix SOS Animals: “És un perill per a la circulació”, atès que recorre l’N-II “posant en risc la seguretat de conductors i ciclistes”.