La reialesa canvia les regles d’accés
La política ja es deixa al marge en els matrimonis reials
Si hi ha hagut una professió vinculada històricament i sentimentalment a les famílies reials ha estat la d’actriu. Prínceps i reis escollien a les taules dels teatres i els cabarets algunes de les seves amants, dones lliures en uns segles en què eren les úniques a les quals es permetia una vida considerada aleshores llibertina. Algunes fins i tot donaven fills, discriminats com a bastards, a les parelles reials però cap no era cridada a ser esposa legítima.
El príncep i la corista, la famosa pel·lícula interpretada per Laurence Olivier, que també en va ser el director, i Marilyn Monroe, relata la història del príncep Carles de Carpacia i la corista Elsie Marina, que coincideixen a Londres amb motiu de la coronació del rei Jordi V, però ja se sap que el final no inclou una casament.
La pel·lícula es va estrenar un any després de l’enllaç entre Grace Kelly i Rainier de Mònaco, una història d’amor amb un argument que podria ser el d’una pel·lícula però va ser real i va convertir el principat mediterrani en el nou escenari on la ja princesa Gràcia va aportar tot el seu glamur. Anys abans, el 1949, Rita Hayworth i Ali Khan van protagonitzar el primer dels matrimonis entre una actriu i un príncep, tot i que aquest tingués títol però no regne. La unió va durar tot just cinc anys i d’aquesta relació en va néixer la princesa Yasmina.
Grace Kelly va demostrar que el millor paper de la seva vida va ser el de princesa, malgrat que no va obrir el camí de cap de les seves col·legues de professió. Han hagut de passar seixanta anys fins que una altra actriu, menys famosa i més televisiva, Meghan Markle, estigui a punt de convertir-se en princesa. La protagonista de Suits, en què dona vida a l’advocada Rachel Zane, ha deixat els platós per casar-se amb el príncep Enric. No serà la primera actriu a convertir-se en princesa, però sí la que ho serà dins de la casa reial més emblemàtica del món. Tampoc no protagonitzarà el primer matrimoni interracial de la reialesa. Angela Gisela Brown, nascuda al Panamà i afroamericana, es va casar el 2000 amb el príncep Maximilià de Liechtenstein i l’asiàtica Alexandra Manley, nascuda a Hong Kong, va ser princesa de Dinamarca des que es va casar, el 1995, amb el príncep Joaquim, segon dels fills de la reina Margarida, fins que se’n va divorciar deu anys després.
Les famílies reials han estat reticents a barrejar-se amb persones alienes a altres famílies reials. Durant segles, els matrimonis eren per aliances polítiques i consideraven desiguals fins i tot les unions amb membres de l’aristocràcia o de l’alta societat. La reialesa ha estat un club privat amb accés restringit fins fa molt poc, però per supervivència i necessitat de renovació totes les cases reials han acceptat, no sempre de bon grat, l’entrada, via matrimoni, de dones i homes procedents del gruix de la població.
Els reis del segle XXI, alguns ja en exercici, com Felip de Borbó, Guillem d’Holanda i Felip de Bèlgica, han triat com a esposes dones exitoses en la seva professió però sense vincles amb famílies reials. I els que en aquest segle seran reis com Guillem d’Anglaterra, Frederic de Dinamarca, Haakon de Noruega o Victòria de Suècia també tenen consorts plebeus. Els segons de les famílies reials han seguit la pauta marcada pels principals i Enric d’Anglaterra, el solter d’or de la reialesa, no ha fet més que certificar el canvi.
Grace Kelly es va casar amb Rainier; Hayworth amb Ali Khan, príncep però sense regne