Les tabaqueres paguen anuncis contra els cigarrets
La campanya de “la veritat” és fruit d’un plet de 18 anys
Un dels anuncis diu: “El tabac mata 1.200 persones al dia. Més gent perd la vida cada any per fumar que per homicidis, sida, suïcidis, drogues, accidents de cotxe i alcohol, combinats”.
En un altre s’indica que les tabaqueres dissenyen els cigarrets amb la intenció de crear i mantenir l’addicció, “no és fàcil deixar-ho”.
El cowboy de Marlboro, emblema d’una època, fa temps que el van desterrar de Times Square, el racó global de Nova York. Ara, qualsevol televident es planta davant la pantalla i descobreix que, al costat de promocions patriòtiques de bourbon, sorgeix l’horror del tabac.
La campanya de “la veritat”, que es desenvolupa en mitjans dels Estats Units des d’aquest diumenge, no la sufraga l’Associació Americana contra el Càncer (ACS) o qualsevol altra organització que lluita per la salut pública.
Aquesta divulgació contradiu l’esperit de la publicitat. Els que paguen es tiren pedres al seu terrat. La campanya és a càrrec de les indústries de la nicotina. Tampoc no s’ha de pensar que es tracta d’un exercici agradable de masoquisme comercial.
En cada un d’aquests anuncis es precisa que Altria, R. J. Reynolds Tobacco, Lorillard i Philip Morris USA no fan més que complir una ordre judicial.
Aquesta campanya d’antipromoció és la culminació legal de 18 anys. El Departament de Justícia va iniciar el plet el 1999. El govern federal perseguia castigar els productors de cigarrets per les dècades en què van enganyar els consumidors respecte als perills de la seva oferta.
El 2006 es va produir la decisió de la jutgessa Gladys Kessler, que va ordenar a les companyies difondre “pronunciaments correctes” en què se subratllés els riscos per a la salut dels usuaris i la naturalesa addictiva que suposa fumar. Les empreses es van negar a complir aquesta ordre mitjançant apel·lacions en les quals, entre altres aspectes, també combatien el llenguatge que s’havia d’utilitzar.
El litigi s’ha acabat i els anuncis haurien d’aparèixer als grans mitjans durant un any.
“Aquest és un moment de molta rellevància”, va remarcar en un comunicat Douglas Cliff de l’ACS. “És la primera vegada que se’ls obliga a confessar i dir tota la veritat”, va reiterar. Es van servir dels millors advocats del país i totes les eines disponibles per endarrerir “el judici final”.
“Han lluitat durant onze anys per evitar la veritat”, va declarar a l’NBC Robin Koval, director executiu de Truth Initiative (iniciativa de la veritat), organització sense ànim de lucre”.
La companyies han aconseguit, tot i això, alguna petita victòria. No han d’admetre que “deliberadament” van mentir i manipular les campanyes de promoció anteriors. Tampoc no han d’incloure imatges vistoses sobre els danys que causa el tabac en les persones. D’altres van destacar-ne èxit perquè, atès un procés tan llarg, l’efecte serà menys potent per la caiguda de les audiències televisiva i de la premsa.
“El tabac mata”, diu la veu de l’anunci que s’han vist obligades a sufragar les mateixes companyies