L’IVA torna a posar en perill la cultura
Els museus i els centres que subvenciona Barcelona podrien pagar fins a 30 milions
Entre 25 i 30 milions d’euros. Aquesta xifra astronòmica, desmesurada, és el càlcul del que podria costar només a les institucions i els consorcis culturals en què participa l’Ajuntament de Barcelona haver de pagar l’IVA per les subvencions que han rebut des del 2013 fins al 2016, segons ahir va explicar el gerent de Cultura de l’Ajuntament, Valentí Oviedo. Es tracta d’un IVA que fins ara no havien hagut de pagar mai i que, de sobte, l’Agència Tributària ha reclamat a algunes de les grans institucions culturals catalanes: el festival de Sitges, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Macba o el Festival Temporada Alta de Girona, que és d’iniciativa privada i que, si hagués de pagar 1.400.000 euros que li exigeix l’Agència Tributària per les subvencions dels últims quatre exercicis, hauria de prendre decisions traumàtiques –és gairebé la meitat del seu pressupost– o tancar. Va ser precisament per aquesta situació d’emergència que el Festival Temporada Alta va avisar de la problemàtica aquest dissabte. Els hi va directament la vida.
Si durant dècades les subvencions amb què les administracions públiques ajuden les institucions culturals s’havien entès sense IVA –aquestes subvencions, de fet, han de ser justificades i durant tot aquell temps a cap administració no li va semblar incorrecte que no paguessin IVA–, una sentència europea del 2014, el cas Le Rayon d’Or –una residència geriàtrica francesa que rebia subvencions i es va veure obligada a pagar l’IVA perquè es va considerar que aquelles subvencions repercutien a abaixar el preu del servei–, va canviar les coses. El Tribunal Economicoadministratiu Central la va interpretar d’una manera que es va traslladar a l’Agència Tributària, que va començar a obrir actes que van acabar sent generalitzades a l’Estat en sectors com les televisions públiques, els centres d’investigació o les grans empreses de transport públic urbà que reben subvencions per cobrir el seu dèficit. I finalment s’ha començat a estendre també a institucions culturals, sobretot catalanes, que, segons va denunciar ahir Oviedo, reben subvencions no per abaixar el preu de les entrades –les de la dansa del Mercat de les Flors són equiparables a les del Sadler’s Wells londinenc, va afirmar–, sinó perquè aquests establiments puguin obrir les portes. “Sense subvenció aquestes institucions no tindrien preu ni més baix ni més alt, simplement no existirien”, va assegurar.
En aquest sentit, Antonio DuránSindreu –professor de la Universitat Pompeu Fabra i el despatx del qual ha gestionat l’IVA de les subvencions en el transport i la cultura per a l’Ajuntament, la Generalitat, l’Àrea Metropolitana de Barcelona o l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya– defensa que aquestes subvencions no tenen cap incidència en el preu, sinó en una qualitat tècnica més alta dels espectacles: “S’ofereix al públic més qualitat pel mateix preu, però no hi ha un preu més baix”. I recorda que la llei ja acaba d’aclarir, a més a més, que això era així: el 9 de novembre passat va aparèixer al BOE un aclariment en la nova llei de Contractes del Sector Públic que assenyala que les institucions culturals estan exemptes de pagar IVA per les subvencions. “Sempre ha estat així, i ara s’ha aclarit, i això ha de tenir un efecte retroactiu”, assenyala.
De moment, aquesta clarificació de la llei –feta gràcies a la pressió dels agents culturals públics i privats catalans i amb l’acord de tots els partits– impedirà que hi hagi cap reclamació d’IVA de les subvencions per als pròxims exercicis i salva, va dir Oviedo, l’actual funcionament del sistema de finançament cultural, perquè altrament haurien hagut de repensar-ho completament. El problema és fer front a les reclamacions que hi ha hagut i a les que hi pugui haver pels últims exercicis, que podrien sumar entre 25 i 30 milions d’euros per a totes les institucions culturals en què participa l’Ajuntament. Durán-Sindreu avisa que “els que ja tenien un expedient obert, continuarà”, i també que possiblement qui sol·liciti devolucions d’IVA d’exercicis anteriors al novembre del 2017 s’enfrontarà a la mateixa situació perquè “es mantindrà el criteri”, però no hi haurà, creu, “inspecció generalitzada”.
I parar tot l’assumpte, afirma, és “tan senzill o tan complicat com que es digui per part d’Hisenda que el que es va aprovar aquest 9 de novembre té efectes retroactius i s’acaba”. “Només cal que el Ministre estigui convençut i la direcció general de Tributs dicti una resolució en què digui que els efectes de la clarificació són retroactius, no s’ha de canviar la llei. I tots hi sortiran guanyant perquè hi ha un 80% de possibilitats que els judicis els perdi l’administració, judicis de sis a vuit anys que afecten pressupostos públics i empreses privades amb el risc de tancar”.
Perquè, si en el cas de les institucions públiques poden intentar de-
manar que no es pagui fins que no hi hagi sentència ferma en els judicis, el Festival Temporada Alta, d’iniciativa privada, per pledejar primer s’ha de posar sobre la taula els 1.400.000 euros que li demanen.
La situació ara per ara mostra que el Teatre Lliure per un sol exercici, el 2016, ha de pagar 1.300.000 euros, però curiosament la inspecció ha validat els comptes del 2014 i el 2015, en què tampoc no van pagar l’IVA de les subvencions, i ara els obren inspecció pel 2013. El Mercat de les Flors també ha de fer front a un milió. Al món de l’art la inesperada urpada de l’IVA fa temps que és motiu de preocupació al MNAC, la dotació del qual està molt per sota de les seves necessitats. L’Agència Tributària li reclama el 21% d’IVA de les subvencions públiques del 2013 al 2015, un milió d’euros, l’equivalent al seu pressupost d’exposicions per a tota la temporada. Aquesta xifra podria incrementar-se encara més si Hisenda li acaba exigint també el 2016. Inassumible. El primer requeriment d’Hisenda els va causar sorpresa i incredulitat, ja que es tractava d’una obligació fins aleshores inexistent, i la seva actitud va ser firmar les actes en disconformitat i presentar recurs a Hisenda. En el cas del Macba, les inspeccions fiscals s’han centrat fins ara en els exercicis del 2014 i el 2016, “però si finalment reclamen l’IVA pels quatre anys hauríem de pagar 1.100.000 euros”, assenyalen des del museu barceloní, que interposaran recurs així que rebin les actes. També recorrerà contra les actes definitives així que les rebi el CCCB, centre consorciat per la Diputació i l’Ajuntament al qual la Hisenda Tributària li reclama 1.250.000 euros pel 2015 i el 2016, cosa que ja els ha provocat problemes de tresoreria que ha hagut de resoldre la Diputació perquè no els han efectuat les devolucions de l’IVA que els corresponien.
També fa temps que el festival de Sitges pateix el problema. En el pressupost del 2015 i, en certa mesura, en el del 2016. Va incrementar mig euro el preu de les entrades del 2015 –que s’ha mantingut– i hi va haver una derrama de l’Ajuntament de Sitges i de la Generalitat per equilibrar-los. La reclamació d’Hisenda va caure com una bomba i van haver de redimensionar molt de pressa les seves previsions pressupostàries.
En reacció a la situació, el secretari d’Estat de Cultura, Fernando Benzo, va assegurar ahir que aquestes reclamacions “són casos puntuals” i es veurà “com s’afronten”.
INFORMACIÓ ELABORADA PER TERESA SESÉ, SALVADOR LLOPART, FERNANDO GARCÍA I JUSTO BARRANCO
El festival de Sitges va haver d’augmentar el preu de les entrades i va necessitar una derrama institucional