El Barça recupera el timó
A Mestalla el conjunt blaugrana va signar un 68% de possessió i va esprémer les possibilitats actuals
El Barça del toc de Josep Guardiola sempre quedarà com a referent estilístic del futbol mundial. Però el Barça actual d’Ernesto Valverde ha treballat per recuperar el timó dels partits, recobrar la importància del centre del camp i restaurar un patró de futbol amb què es pot protegir, si li fa falta, mitjançant la possessió. A Mestalla, davant un equip enfebrat per la seva bona dinàmica, el conjunt barcelonista va tenir l’esfèrica en el seu poder el 68% del temps, un percentatge que s’elevava fins al 71% durant la primera meitat, fase en què es va veure la millor versió de l’equip aquesta temporada.
Amb la línia de pressió a dalt, amb els jugadors molt junts, amb acumulació d’homes a la zona ampla (els quatre migcampistes més Messi i els laterals) i amb suports continus el Barcelona va instal·lar la seva tenda de campanya al terreny de joc del València i va transmetre jerarquia, això que tant agrada als puristes de l’estil. Poques dades reflecteixen millor aquesta idea que el paper de Busquets, que va connectar fins a 94 passades. Amb les mateixes intencions van sortir a jugar al camp del Juventus. El pla era el mateix, però amb una gran diferència: que Messi era a la banqueta, la qual cosa va provocar que el domini fos molt més pla.
A primera vista el partit de Leo a València no va ser de matrícula d’honor. Una anàlisi més detallada, però, ofereix una visió una mica diferent. Els companys el van buscar i el van trobar constantment. Fins al punt que va intervenir en 74 ocasions i va guanyar 9 duels. Va insistir i insistir fins que va connectar de manera superba amb Jordi Alba.
Com que tot té el seu revers, la presència de Messi com a constructor del joc el va allunyar de l’àrea (un fet que passa sovint fora del Camp Nou) i això limita la capacitat realitzadora del Barça. De fet, l’argentí encadena cinc par- tits sense marcar. Ara bé, amb set absències i un Luis Suárez en baixa forma (2 gols en els últims 8 partits), a València el Barça va esprémer al màxim les seves possibilitats actuals. Al seu compromís i solidaritat de tota la temporada va afegir autoritat i va acoquinar el rival en la primera part, en un clar símptoma de rebel·lia i inconformisme.
El conjunt de Valverde, després de 21 partits oficials, ja comença a ser reconeixible i ha adquirit automatismes. No és tan sols un Barça, sinó que n’hi ha dos: un per als partits del Camp Nou, amb un 4-3-3 més clàssic, i un altre per als compromisos a domicili, en especial aquells que s’intueixen complexos. És en aquests casos quan l’entrenador decideix sacrificar un davanter i ampliar la influència del centre del camp, encara que sigui a costa de perdre punch. En els últims quatre desplaçaments el Barça només ha fet quatre gols, una dada que haurà de corregir per no deixar-se empats pel camí. A casa, en canvi, en la mateixa franja d’enfrontaments n’ha aconseguit deu. A l’Estadi si no apareix un n’emergeix un altre, com va ser el cas de Paco Alcácer contra el Sevilla.
Malgrat les adversitats, el Barça acumula 19 partits sense perdre i espera poder disposar de més homes i més fantasia en la segona part del curs. La seva actitud, fins ara, és irreprotxable.
Amb set absències i un Luis Suárez en baixa forma, l’equip es rebel·la amb personalitat i treball