Model suec per calcular la pensió
L’aplicació del sistema de comptes nocionals rebaixaria almenys un 15% les noves pensions a Espanya
Malgrat que les dues últimes reformes de les pensions no es desplegaran a Espanya fins al 2027, la negociació col·lectiva i els partits parlamentaris busquen noves fórmules que garanteixin la sostenibilitat del sistema. De moment, no hi ha indicis que l’acord entre Govern, patronal, sindicats i una majoria política sigui imminent. En els últims anys, al debatre sobre com apuntalar el sistema de pensions, han aparegut experts partidaris de, entre altres mesures, migrar cap a un sistema anomenat de comptes nocionals.
Com funcionen? És un sistema de repartiment, com el que ja funciona a Espanya, on les cotitzacions dels afiliats a la Seguretat Social serveixen per pa garles prestacions dels actuals jubilats. La diferència és que el càlcul de la pensió al jubilar-se es realitza en funció de tot l’aportat durant la seva trajectòria de cotització, i no de la base de cotització dels últims 20 anys (el període augmenta, fins a arribar el 2022 als 25 anys). Per això, es considera que cada cotitzador té un compte virtual –ni es diposita en un compte bancari ni s’inverteix en mercats financers–, que recull aquestes aportacions individuals. Quan arriba la jubilació, a aquest fons de cotitzacions i rendiments teòrics acumulats se li aplica un factor de conversió, que té en compte l’esperança de vida de la cohort.
On s’aplica aquest sistema? Funciona des de finals dels noranta en quatre països europeus: Letònia, Itàlia, Suècia i Polònia, com recull un estudi presentat ahir per l’Instituto Santalucía. Tret de Letònia, la resta de països van establir un període de transició per adaptar-lo.
Com serien les pensions si s’apliquessin a Espanya? Segons van explicar dos dels autors de l’informe, Enrique Devesa i Robert Meneu, si s’implantés, les prestacions dels nous pensionistes serien entre un 15% i un 35% inferiors a les de l’actual model. Tots aquests càlculs, puntualitzen, estan realitzats sobre dades del 2014. La forquilla oscil·la en funció de com es fixi el rendiment de la cotització vinculat al PIB. Malgrat reconèixer que aquesta bretxa serà menor a mesura que es despleguin les mesures de les reformes ja aprovades –i en especial, l’aplicació del factor de sostenibilitat a partir del 2019, que reduirà les pensions inicials “un 0,4% cada any”–, els investigadors
de la Universitat de València no van oferir estimacions concretes sobre l’impacte.
Quins avantatges tenen els comptes nocionals? Devesa i Meneu es troben entre els experts que consideren que l’actual sistema és “massa generós”, tenint en compte que arrossega “no només un dèficit conjuntural, sinó també estructural de l’1,1% del PIB”. Els partidaris d’aquests comptes individuals defensen que incrementen la capacitat contributiva del model perquè les aportacions són de tota la vida laboral.
A més, són més transparents.
I els inconvenients? L’estudi assenyala que la seva implantació no garanteix la seva sostenibilitat financera i admet que pot menyscabar la solidaritat (els qui tenen problemes per cotitzar percebran prestacions molt baixes). Encara que donen suport que es compensi amb complements no contributius finançats amb impostos, com els que ja existeixen o altres de nous. Per exemple, plantegen canviar la pensió de viduïtat –una prestació “del segle XIX”, opinen– per dedicar més recursos als pensionistes. Els autors recorden a més que el consens no és senzill, quan s’aborda un canvi en el càlcul de les pensions: Suècia va trigar una dècada a aconseguir els suports necessaris. En canvi, assenyalen que, un cop assolit l’acord, “després és automàtic” i no requereix continus ajustos.
Seria recomanable implantar-lo de cop? Els autors sostenen que seria necessari un període transitori similar al suec, que va durar dues dècades i en què es va dividir els treballadors en tres grups d’edat.
Les reformes del 2011 i el 2013 són un pas cap a aquests comptes individuals? Argumenten que no. Malgrat els canvis, Espanya continua “sense tenir en compte les cotitzacions i només considera les bases de cotització”.