Brussel·les sospita del pla espanyol d’ajuts al carbó
La CE podria reclamar la devolució de 440 milions
Brussel·les. Corresponsal
El futur del carbó a Espanya pinta des d’ahir una mica més negre. La Comissió Europea ha obert una investigació per ajuts d’Estat a Espanya pel pla de subvencions posat en marxa el 2007 i pel qual, fins ara, catorze centrals elèctriques de carbó han rebut 440 milions d’euros. El pla estava en vigor fins al 2020 però l’Executiu comunitari podria declarar-lo il·legal i reclamar a les empreses la devolució dels ajuts, més interessos, si conclou que és contrari a les normes europees de competència.
Brussel·les només va descobrir la seva existència fa uns mesos en el marc d’una altra investigació sobre els mecanismes de suport al sector. El motiu pel qual s’atorguen els ajuts va fer saltar totes les alarmes. El pla incentiva la instal·lació de filtres d’òxid de sofre de reducció d’emissions amb 8.750 euros per megawatt a l’any a les centrals de carbó. El seu efecte sobre el medi ambient hauria estat nul, segons la Comissió Europea, ja que no ajudava a anar més enllà de l’establert, sinó simplement a complir els límits legals. Aquests “incentius mediambientals”, com els denomina la legislació espanyola, trencarien el principi que “el que contamina, paga” que ahir va reivindicar la comissària europea de Competència, Margrethe Vestager. “Les normes sobre ajuts d’Estat de la Unió Europea no permeten als estats membres alliberar les empreses de les seves responsabilitats (mediambientals) utilitzant diners públics del contribuent”, va recalcar la comissària Vestager.
“Els estats membres no poden concedir ajuts estatals a empreses perquè compleixin amb les normes obligatòries de la UE en matèria de medi ambient”, recorda la Comissió Europea en un contundent comunicat. Aquests mecanismes donarien a les centrals espanyoles “un avantatge comparatiu deslleial respecte a
Brussel·les demana multar amb 105.000 euros diaris Espanya per no adaptar la llei hipotecària
altres formes de producció d’electricitat” i les basades en el carbó en altres països de la UE.
El Govern espanyol no va notificar al seu dia la posada en marxa del sistema perquè, afirma, no va considerar que suposés una ajuda d’Estat. L’expedient comunitari arriba en plena lluita entre el Ministeri d’Energia que dirigeix Álvaro Nadal i l’empresa Iberdrola, que pretén tancar dues centrals elèctriques de carbó.
D’altra banda, la Comissió Europea ha sol·licitat la imposició d’una multa diària a Espanya de 105.991 euros per cada dia de retard per reformar la llei hipotecària, informa Europa Press. El Consell de Ministres va aprovar el projecte legislatiu el passat 3 de novembre, després de dos anys d’amonestacions des de Brussel·les, que al maig va deixar d’acontentar-se amb l’argument que no hi havia hagut govern durant 12 mesos a Espanya i va elevar el cas al Tribunal de Justícia de la UE. L’Executiu espanyol confia que la nova llei hipotecària, que pretén posar-se en línia amb la legislació europea sobre despeses i transparència, sigui aprovada ràpidament i permeti evitar sancions.