El Constitucional decidirà sobre l’aplicació del 155 a instàncies de Podem
El recurs pretén que el TC estableixi doctrina sobre com cal aplicar l’article
Units Podem presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional contra l’article 155. La intenció no és provocar la suspensió cautelar de les eleccions, sinó que el tribunal estableixi doctrina sobre els termes d’aplicació del 155.
El grup confederal d’Units Podem, En Comú, En Marea presentarà dilluns vinent un recurs davant el Tribunal Constitucional contra l’aplicació de l’article 155, que ha suspès l’autonomia de Catalunya, perquè entén que aquest precepte no habilita el Govern central a suplantar a l’executiu autonòmic ni a dissoldre el Parlament convocant eleccions. Com que no hi ha precedent, la iniciativa, que parteix de Xavier Domènech, permetrà que el Constitucional es pronunciï sobre els límits d’aplicació de l’article 155.
Ho comunicava ahir formalment Xavier Domènech, portaveu d’En Comú, després que el líder de Podem, Pablo Iglesias, aixequés accidentalment la llebre als passadissos del Congrés en acabar la sessió plenària. Domènech va admetre que el pla era anunciar-ho dilluns vinent, i que, en contra del que argumentava ahir Jordi Xuclà, diputat del PDECat, els comuns no van preveure mai presentar-lo conjuntament amb les altres forces catalanes al Congrés, ERC i PDECat. “No hi va haver negociacions en aquest sentit”. Fonts del grup confederal confirmen l’interès expressat fa dies pels exconvergents per afegir-se a la firma del recurs, però afirmen que des de l’inici van manifestar la seva intenció clara de fer-ho en solitari. Xuclà, en canvi, afirma que fins i tot hi va haver intercanvi de documents.
La paradoxa és que l’anunci del recurs liderat pels comuns i secundat, no sense debat intern, per la resta del grup confederal –fa falta la firma d’almenys cinquanta diputats per presentar el recurs, per això ni ERC ni PDECat no van poder prendre la iniciativa– va arribar minuts després que el bloc format per PP, PSOE i Ciutadans confirmés el seu suport a la intervenció de l’autogovern català votant contra la derogació de l’article 155 que havia sol·licitat el PDECat a través d’una moció presentada dimarts i votada ahir. Només Units Podem, ERC i PNB van secundar la moció del PDECat.
Aquest recurs és el primer que es presenta contra la decisió del Govern espanyol, atès que el que va presentar la Generalitat abans de ser intervinguda va ser desestimat perquè recorria el projecte de l’Executiu de Rajoy i no el que s’acabaria aprovant al Senat.
La intenció del recurs d’inconstitucionalitat, segons va aclarir el portaveu dels comuns, no és doncs provocar mesures cautelars com la suspensió del procés electoral que està iniciat o la restitució immediata del Govern, tot i la pressa dels terminis, sinó obligar el Tribunal Constitucional a fixar doctrina sobre els termes correctes d’aplicació de l’article 155. No és un recurs retòric o una mera expressió de disconformitat, va explicar Domènech, perquè sospita que el PP pretén utilitzar aquest article de caràcter excepcional com a mecanisme ordinari en les seves relacions amb Catalunya i la resta de comunitats. El líder dels comuns i candidat a la presidència de la Generalitat va esmentar sobre això les amenaces proferides per diversos polítics del PP de prorrogar la vigència del 155 més enllà del 21-D a Catalunya, i d’ampliar-lo a comunitats com Navarra, el País Basc o Castella-la Man-
El PDECat i ERC estan molestos perquè no els van convidar a firmar el recurs
Rajoy diu que “ara tothom té clar que l’Estat es pot defensar”
xa si hi hagués algun conflicte amb el Govern central. És a dir, convertir un artefacte legal excepcional en un mecanisme polític ordinari, “fer passar per normalitat l’excepcionalitat”. Domènech va recordar que, com a primera força política catalana al Congrés, la presentació del recurs suposa “assumir la responsabilitat en defensa de l’autogovern català”.
El president del Govern central, Mariano Rajoy, valorava ahir des de la Costa d’Ivori el recurs anunciat pels comuns i expressava el seu convenciment que el Govern espanyol va emprendre una aplicació del 155 proporcional i democràtica. “Cadascú és lliure de fer el que cregui oportú i convenient, però he de recordar que l’article 155 és absolutament democràtic”. El president admet que la suspensió de l’autonomia és una mesura de caràcter extraordinari, però considera que, encara que l’aprovació del 155 fos prèvia a la sessió del Parlament que va proclamar la república, “que algú unilateralment declari la independència d’una part d’un país és una circumstància excepcional”. I sobre l’eficàcia de la mesura, efectivament, va llançar un avís a navegants: “Ara tothom té clar que l’Estat es pot defensar i que quan algú l’ataca actuarà sempre, perquè és la seva obligació”.
Des d’ERC, els diputats Joan Tardà i Gabriel Rufián es van pronunciar, altra vegada, en ajustada articulació de l’arquetip poli bo, poli dolent, de manera que el portaveu expressava el seu agraïment al grup confederal d’Units Podem per recórrer al Constitucional en defensa de l’autogovern català i es mostrava respectuós amb la decisió de fer-ho en solitari. “Nosaltres no els hem demanat d’incorporar-nos a la firma, som respectuosos i entenem que per a un grup que té caràcter confederal i estatal això comporta un debat intern”, va dir Tardà minuts abans que Gabriel Rufián comentés una notícia sobre la decisió d’En Comú de no comptar amb PDECat i ERC “per ser corresponsables dels fets” –expressió del diputat Josep Vendrell– amb un lacònic: “Equidistem”.
Tot i que Domènech es va remetre a dilluns per explicar en detall la base jurídica del seu recurs, el portaveu dels comuns –que va treure importància a la relliscada de Pablo Iglesias que va anticipar la notícia– va posar èmfasi en els mateixos arguments que van utilitzar tant Jordi Xuclà en la seva interpel·lació urgent de la setmana passada com Iglesias mateix durant les jornades sobre procés constituent celebrades a Còrdova el cap de setmana passat: que el repetit rebuig del constituent a incorporar en l’article 155 una habilitació al Govern central per intervenir les institucions territorials s’ha d’interpretar com una negativa que disposi d’aquesta prerrogativa.
Domènech també va indicar que l’absència de precedents i la peculiar naturalesa de l’aplicació de l’article 155 ha obligat En Comú a obtenir l’assessorament de constitucionalistes per vertebrar un recurs que el TC no desestimi i que permeti una resolució que estableixi un precedent.
Domènech creu que el PP pretén fer servir el 155 com a mecanisme ordinari de coacció
Joan Tardà agraeix el recurs als comuns i Rufián els acusa d’equidistants