La ucronia com a bolero

CARLES Puigdemont ha declarat a TV3 que no es penedeix, gens ni mica, de no haver estat ell qui convoqués les eleccions el 27 d’octubre, quan tenia intenció de fer-ho. El resultat de fer-se enrere va ser l’aprovació d’una declaració d’independència fallida, que va acabar amb el cessament del Govern, la suspensió de l’autogovern i la detenció o l’autoexili a Brussel·les dels membres de l’Executiu català. És la primera vegada que Puigdemont afirma en públic que no va ser un error dur a terme la DUI. Sobretot quan, si no va firmar el decret de convocatòria a les tres de la matinada del 27, va ser perquè el conseller Santi Vila, el més decidit partidari de les eleccions, li va suggerir que ho solemnitzés l’endemà. Durant tota la tarda s’havia debatut aquesta qüestió entre el Govern i els membres de l’anomenat Estat Major. Al matí, Puigdemont encara enviaria un parell de watsaps a una amiga ressaltant la duresa de les paraules de Marta Rovira contra la seva persona, decididament contrària a la proposta. Llavors va redactar un discurs, en què deia que volia ser el president de tots –no només d’una part– dels catalans, i que no es donaven les circumstàncies ni existia el suport internacional necessari per culminar el procés.

Què hauria passat si hagués anunciat eleccions? La ucronia és un gènere literari que serveix per especular sobre una realitat alternativa. Gwyneth Paltrow va protagonitzar la pel·lícula Dues vides en un instant, que planteja com un fet aleatori –perdre el tren o no– pot canviar una vida. En un cas, ella arriba d’hora a casa i es troba la seva parella sent-li infidel i en l’altre, apareix tard, la qual cosa li impedeix de conèixer l’engany. El relat és un drama o una comèdia segons l’atzar. Si Puigdemont hagués convocat eleccions, ens hauríem evitat empresonaments i autoexilis. I la sortida de bancs i empreses. Les ucronies són com els boleros: és el lament del que podia haver estat i no va ser.