Fantasmes de la història
Un comando neonazi irromp en un centre d’ajuda a immigrants
Un grup radical, amb estètica i indumentària neonazis, irromp en un centre d’ajuda a immigrants i refugiats a Como, al nord d’Itàlia, un país atònit per l’auge d’un moviment neofeixista.
Els recents èxits electorals de la ultradreta neofeixista, encara que modestos en percentatges i a escala municipal, havien creat una certa alarma a Itàlia. Però la gota que ha fet vessar el vas, pel seu impacte mediàtic, ha estat la irrupció d’un grup radical, amb estètica i indumentària neonazis, en un centre d’ajuda a immigrants i refugiats a Como, al nord de Milà.
L’assalt, sense violència física però sí molt intimidatori, es va produir la nit de dimarts passat. El vídeo, penjat a les xarxes socials, va adquirir aviat caràcter viral i va despertar les consciències sobre el perill potencial que plana sobre Itàlia, que celebra eleccions generals el proper mes de març. Diversos grups d’extrema dreta, en especial Casapound i Forza Nuova, aspiren a aconseguir representació parlamentària, cosa que constituiria un escàndol a Europa perquè no es tracta només de formacions extremistes sinó expressament filofeixistes. La presència de diputats d’aquesta tendència política posaria en evidència, una vegada més, que Itàlia no ha digerit bé el seu passat, que el feixisme –al contrari que el nazisme a Alemanya– encara gaudeix avui d’una inaudita respectabilitat històrica i social.
Uns 15 neonazis van entrar en una sala d’un antic convent on els pacífics voluntaris, aquells bons samaritans que alleugen sempre les crisis socials, estaven parlant d’assumptes pràctics per ajudar els immigrants de la zona. Hi havia joves de 20 anys i ancians de 80. Els extremistes –alguns d’ells amb el cap rapat– vestien amb caçadora negra i texans. El seu aspecte era militar, com un comando, sortosament sense armes. La seva violència es va limitar a les paraules. Van repartir un comunicat i un d’ells el va llegir. Van acusar els del centre d’ajuda de ser antipatriotes, d’estar “arruïnant” Itàlia per afavorir l’arribada massiva de població de fora. El delirant discurs incloïa, com és habitual en aquests grups, referències genèriques contra el “turbocapitalisme” i crítiques al “megàfon propagandístic pseudoclerical” (una al·lusió a l’Església catòlica i al missatge social del papa Francesc?). “Parem la invasió!”, va cridar qui exercia de portaveu, com a arenga final. Un dels voluntaris va demanar respecte per la seva feina, així com ells havien assistit pacientment al petit míting neonazi. Un dels rapats li va replicar, desafiador, que no sentia cap respecte recíproc.
L’organització Casapound, que es vanta d’aglutinar “els feixistes del tercer mil·lenni” i disposa de seus en més d’un centenar de ciutats italianes, ha obtingut resultats notables en comicis municipals a Bozen (6%), Lucca (8%) i Òstia (9%). Els resultats d’Òstia –el districte marítim de Roma, un focus endèmic de delinqüència– va inquietar de manera especial perquè es tracta d’un territori que surt d’un període d’administració extraordinària de dos anys a causa de la infiltració mafiosa. Es va parlar molt de la complicitat entre Casapound i una de les màfies locals, el clan de la família Spada. Un dels seus membres és a la presó després d’haver clavat un salvatge cop de cap a un reporter de la RAI que li preguntava precisament sobre la seva relació amb la ultradreta.
L’augment del neofeixisme, que a Itàlia s’anomena gairebé eufemísticament “la dreta de la dreta”, preocupa pel perill que penetri en les institucions. De fet, no seria un fenomen nou. El mateix Silvio Berlusconi va banalitzar diverses vegades el feixisme i va arribar a dir en una ocasió que, a part de les lleis racials (contra els jueus), Benito Mussolini havia fet una bona feina. Més encara, il Cavaliere va obrir les portes del Govern italià, el 1994, a personatges com Gianfranco Fini, un antic feixista que va anar virant cap al centre moderat en un exercici de camaleonisme polític en el qual els italians són uns autèntics virtuosos. Fini va arribar a ser ministre d’Afers Exteriors i president de la Cambra de Diputats.
En un editorial, titulat “El feixisme normal”, La Repubblica advertia ahir que l’actual situació és conseqüència d’una Itàlia empobrida on “la banalització del feixisme està considerada normal”. El diari lamentava que la resposta de la dreta convencional sigui massa tímida. El rotatiu La Stampa ,de Torí, anava en la mateixa línia. El seu editorialista aconsellava no infravalorar el problema perquè es tracta d’un fenomen que s’expandeix, que es mou i s’articula allà on la política tradicional s’ha quedat sense paraules. La Stampa recordava que la ideologia ultradretana floreix en diverses parts del continent i té com a epicentre Budapest, “l’Hongria del Duce Orban que emergeix cada cop més com el líder que ha creat l’ambient ideal per a la incubació d’un nou paradigma negre (feixista)”.
En un recent reportatge exclusiu, el setmanari L’Espresso va indagar sobre l’opaca i misteriosa xarxa de finançament nacional i internacional de moviments com Forza Nuova i Casapound. Aquests partits s’haurien beneficiat, al llarg d’anys, d’ingents recursos lligats a un munt d’empreses i negocis amb base a França, la Gran Bretanya, Xipre i Rússia. Del reportatge s’infereix que el Govern de Vladímir Putin podria estar utilitzant la carta neofeixista com un instrument més de la seva campanya de desestabilització i afebliment d’Europa.
Partits com Casapound, amb un finançament opac i l’ombra de Putin, aspiren a arribar al Parlament