Eutanàsia a la pell
L’home, de 70 anys, va ingressar inconscient i havia de ser reanimat per salvar-lo
El tatuatge al pit d’un home de 70 anys que demanava expressament no ser reanimat causa un dilema als metges d’urgències.
Què s’ha de fer amb un pacient que arriba a urgències en estat inconscient, que ha de ser reanimat per salvar-li la vida però que porta un missatge tatuat al pit que diu que no el reanimin? Aquest és el dilema a què es va haver d’enfrontar aquest estiu un equip mèdic de l’hospital Jackson Memorial de Miami (EUA) davant d’un home de 70 anys que havia arribat en ambulància.
Segons expliquen a la revista The New England Journal of Medicine, on aquesta setmana presenten el cas, l’home va ingressar amb un nivell elevat d’alcohol a la sang. La seva història clínica indicava que tenia malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), cardiopatia per fibril·lació auricular i diabetis.
Poques hores després d’arribar a l’hospital, la tensió arterial se li va desplomar i va desenvolupar acidosi metabòlica, cosa que indicava que el seu cos ja no era capaç de regular el pH de la sang. Va ser traslladat a l’UCI en estat crític.
Tots els intents per fer-li recuperar un nivell suficient de consciència per parlar amb ell van ser en va. Els treballadors socials de l’hospital van intentar localitzar familiars o amics, també en va.
“No vam aconseguir trobar cap familiar ni cap persona pròxima; no teníem manera de saber quant de temps feia que s’havia fet el tatuatge”, explica per correu electrònic Gregory Holt, primer autor de l’article en què s’explica el cas.
“Observant el tatuatge, es veia clarament que no era recent”, aclareix Holt. Si era antic, és possible que l’home hagués canviat d’opinió des que se l’havia fet. Però si havia arribat fins a l’extrem de tatuarse “No em reanimeu” al pit, amb la paraula no subratllada i amb la seva firma a sota, expressava clarament un desig de no ser reanimat.
En un primer moment els metges van decidir ignorar el tatuatge i aplicar el principi de no prendre decisions irreversibles en una situació d’incertesa. Li van administrar fluids intravenosos i fàrmacs per elevar-li la tensió i li van aplicar respiració assistida.
Quan va analitzar el cas, un comitè ètic de l’hospital va recomanar seguir la indicació del tatuatge perquè considerava que reflectia una aspiració genuïna del pacient. Llavors l’equip mèdic va prendre la decisió de no reanimar-lo. El seu estat va empitjorar en les hores següents i va morir sense haver recuperat la consciència.
L’equip de l’hospital de Miami va trobar un cas semblant en la literatura mèdica. L’havien descrit metges de San Francisco el 2012. Havien atès un home de 59 anys amb un tatuatge de “no em ressusciteu”, però quan van parlar amb ell els va dir que sí que voldria ser reanimat en cas que fos necessari per salvar-lo. El pacient va explicar que s’havia hagut de fer el tatuatge perquè havia perdut una aposta jugant al pòquer.
Els treballadors socials de l’hospital de Miami van trobar també un document de voluntats anticipades del seu pacient. El document, registrat al Departament de Salut de Florida, aclaria que no volia ser reanimat.
“Vam prendre la decisió de no reanimar-lo abans de trobar el document seguint les recomanacions del nostre comitè ètic”, explica Holt. “Però ens vam sentir molt alleujats quan vam descobrir que el document deia el mateix que el tatuatge”.
El comitè ètic de l’hospital de Miami va recomanar fer cas del missatge que el malalt s’havia inscrit a la pell