Els peixos grossos
Es necessiten 112 anys perquè un empleat mitjà cobri el mateix que el principal executiu de la seva empresa de l’Ibex 35
L’últim informe de desigualtats d’Oxfam Intermón confirma que les diferències salarials dins de les empreses s’han accentuat aquests últims anys: el 2016, la remuneració mitjana anual dels primers executius de les empreses de l’Ibex 35 va ser de 4,2 milions d’euros, cosa que representa 112 vegades el sou mitjà d’aquest grup d’empreses.
Si vostè es queixa de la seva nòmina i té pressa per arribar a cobrar algun dia el mateix que el cap de la seva companyia, aleshores val més que s’ho prengui amb calma. Perquè poden transcórrer 112 anys per arribar a equiparar ambdues retribucions. Qualsevol dosi de paciència és poca.
L’últim informe de desigualtats d’Oxfam Intermón, fet públic ahir, confirma que les diferències salarials dins de les empreses s’han accentuat en els últims anys. En concret, la remuneració mitjana anual que van percebre els primers executius de les empreses de l’Ibex 35 el 2016 va ser de 4,2 milions d’euros, cosa que representa 112 vegades el sou mitjà d’aquest grup d’empreses.
Això significa que un treballador necessitaria 112 anys per guanyar el que ingressa el primer executiu de la seva empresa en un any. O, el que és el mateix, el primer executiu amb prou feines triga 3,3 dies a ingressar el que un treballador mitjà guanya al llarg de dotze mesos.
A més, la remuneració dels primers executius ha augmentat fortament en els últims anys, un 14,5%, i un 40% del 2014 al 2016. En paral·lel, ha augmentat la diferència respecte al sou mitjà. El 2014, es necessitaven tan sols 84 anys perquè el treballador equiparés els seus nivells retributius amb els del cap de la companyia.
En realitat, les divergències són fins i tot superiors, perquè en el salari del màxim executiu no es calcula la part variable, que acostuma a ser molt consistent. “El problema no és que els directius cobrin massa quan l’empresa va bé, sinó que no es reparteixen els beneficis a la resta d’empleats quan el negoci prospera”, matisa Miguel Alba, responsable de Desigualtat i Sector Privat d’Oxfam Intermón. La realitat és que els sous més elevats en els últims dos anys s’han incrementat, mentre que els mitjans han quedat estancats.
Si passem a mirar el detall, Banco Popular i Inditex són les firmes on aquesta divergència és més marcada: 363 i 559 anys, respectivament (!). Això s’explica perquè aquestes companyies, fins i tot vivint en circumstàncies oposades, han hagut d’atreure (o retenir) el talent de la seva cúpula directiva a còpia de sous. La primera perquè travessava una situació difícil i la segona, per consolidar el lideratge.
Per evitar aquesta discriminació, una de les propostes d’Oxfam Intermón és introduir una ràtio màxima entre les dues retribucions, una solució que vigeix en algunes societats cooperatives i que es debat en les empreses de dret públic. Per l’oenagé, incrementar la part variable de la retribució a l’empleat tampoc seria la millor solució, ja que això causaria certa inseguretat. Mentrestant, caldrà continuar esperant.