I la pobresa continua en augment
ELS organitzadors del Gran Recapte, que comença avui per recollir aliments per als més necessitats, alerten sobre la realitat de la pobresa a Catalunya, que no para de créixer malgrat la recuperació econòmica. Totes les organitzacions socials coincideixen en aquesta anàlisi. L’última dada, coneguda ahir, procedeix del baròmetre de la Taula del Tercer Sector, que indica que entitats socials catalanes van atendre 1,5 milions de persones el 2016, cosa que representa 34.000 més que el 2015, amb un increment del 2,2%. La dada més rellevant d’aquest baròmetre és que el 12% del total de la gent atesa per les entitats socials de l’anomenat tercer sector, un percentatge que equival a 180.000 persones, demanen ajuts per al més indispensable, com l’alimentació, la higiene o el vestit. La meitat són dones.
Cal esperar que l’entrada en vigor aquest mes de setembre passat de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), que proporcionarà un mínim de subsistència a la gent amb més risc d’exclusió social, contribueixi a pal·liar, que no resoldre, la situació d’extrema pobresa de moltes persones.
El problema de fons de l’actual recuperació econòmica, tanmateix, és que l’elevada precarietat laboral existent ha generat l’efecte pervers que ni amb una feina no és pot sortir de la pobresa, la qual cosa provoca que es cronifiqui en la nostra societat. Càritas i la Creu Roja, per exemple, es veuen en la necessitat d’ajudar un elevat percentatge de persones amb feina que no en tenen prou per viure, ni tampoc per pagar –ara que ha arribat el fred– les seves factures de subministraments energètics.
La Taula del Tercer Sector agrupa 3.007 entitats socials en què el voluntariat exerceix un paper molt important, com ho demostra que hi ha més de mig milió de ciutadans que ajuden amb les seves donacions, un altre mig milió col·laboren com a socis i 367.000 més estan implicats com a voluntaris. Prop de la meitat del pressupost global conjunt d’aquestes entitats, que s’eleva a uns 3.000 milions d’euros, es finança amb aportacions privades i la resta procedeix de subvencions públiques. Totes aquestes dades són un exemple de l’enorme esforç col·lectiu que es fa a Catalunya a favor d’una vida digna per a les persones. Però no n’hi ha prou.
No només calen més recursos públics i privats per combatre la pobresa, mentre la quantitat i la qualitat de l’ocupació no millori, sinó que caldria treballar també en dos fronts. En la creació d’una finestreta única d’ajuts per als més necessitats, que en permetés una gestió més àgil i eficaç, i en un acord polític i institucional per abordar la lluita contra la pobresa de manera integral.