Por a la llibertat

Erich Fromm va deixar escrit que l’acte de desobediència, en ser un acte de llibertat, és l’inici de la raó i, en conseqüència, ens defineix en la nostra humanitat. També va reflexionar molt sobre el sentit de la revolta, especialment quan el poder esdevé una maquinària de repressió, i en el seu llibre La por a la llibertat va analitzar com s’inocula aquesta por per tal de silenciar la societat. Vaig llegir-lo en l’adolescència, quan m’intentava forjar un pensament propi, i després l’he anat passant als fills, convençuda que la lectura de Fromm ha de formar part de la seva educació com a ciutadans. Aquests dies, després de dècades, l’he obert amb la solemnitat que emana del respecte i n’he rellegit alguns paràgrafs. No hi ha una sola frase que no serveixi per al moment actual.

La por a la llibertat… quina constant del poder! Com més absolut i agressiu, més espantadís i desconfiat, tal vegada perquè l’únic poder fort és aquell que justament no té por a la llibertat. El que sedueix, i no reprimeix; el que convenç i no prohibeix; el que dialoga, i no imposa. En aquests dies d’autèntica febre de denúncies, prohibicions, amenaces i persecucions, convertit el 155 en un ariet que cau damunt Catalunya amb regust de revenja, la pregunta és precisament aquesta: estem davant d’un poder espanyol fort, o més aviat d’un poder molt feble? I els fets corroboren la sensació de feblesa, no endebades el front del 155 ho té tot per dominar els catalans, el poder econòmic, les presons, la policia, l’exèrcit, els jutjats, la gran majoria dels mitjans de comunicació, el relat imposat… És a dir, ho té tot, i tanmateix necessita prohibir el color groc a les fonts de Montjuïc, o les pancartes a favor dels presos als balcons, o fins i tot un debat sobre la repressió de l’1-O. Alhora, necessita imposar una llista de paraules prohibides a TV3 –“no diràs el nom de Puigdemont en va”– i perseguir els dissidents tumultuosos: en Toni Albà perquè fa paròdies, la Mònica Terribas perquè opina sense dictat, en Santiago Espot perquè anima a protestar amb xiulets… I, no ho oblidem, necessita empresonar demòcrates perquè és incapaç de fer política. Mentre tot això passa, la realitat ens regala el seu gust per la ironia: el mateix dia que el PP denuncia Mònica Terribas per exercir l’opinió lliure (i pacífica, i democràtica), el consell d’informatius de TVE presenta el seu informe trimestral amb “55 nous exemples de manipulació, censura i mala praxi a la televisió pública espanyola”. Passarà res? Mai no passa res si es fa en nom de la pàtria, l’espanyola, és clar.

I així estem, amb un poder espanyol que ho té tot a favor, el poder econòmic, el policial, el judicial, el periodístic, les porres, les presons, els micròfons, i tanmateix… encara té por de la gent. Com diria Fromm, quin poder tan feble el que necessita la força per mantenir-se en el poder!

La por a la llibertat, quina constant del poder!; com més absolut, més espantadís i desconfiat