La Vanguardia (Català)

Denunciant l’assetjamen­t sexual

- Eulàlia Solé E. SOLÉ, sociòloga i escriptora

Han començat a fer-ho algunes actrius de cinema de Hollywood, i han estat seguides per models, cantants, polítiques. L’assetjamen­t sexual que han patit ha sortit de sobte a la superfície, oroneja a l’ambient, de manera que els assetjador­s ja poden posar-se a tremolar. N’hi ha que no solament han assetjat, abusat de dones, sinó també de nois. El desenfrena­ment sexual no és pas res nou en la història masculina, el fet innovador consisteix que les víctimes hagin perdut la por de denunciar. Hagin superat tant el temor que no se’ls donés crèdit com el temor a les possibles represàlie­s. Hagin bandejat la vergonya de fer-ho públic.

Sí, per fi l’assetjamen­t ha estat posat al descobert sense pal·liatius. Tot i això, per què ha persistit el silenci durant tant de temps? D’una banda, de ben segur que hi havia tant la torbació com la temença que no se’ls donés crèdit, com ha quedat dit; de l’altra, probableme­nt, la necessitat de conservar la feina adquirida a través de la humiliació soferta. És una amalgama de tot plegat, sens dubte, encara que unit alhora a l’herència de submissió procedent d’àvies, besàvies i rebesàvies. El poder i abús masculins són tan antics com ho és la humanitat. Es tracta de la força bruta exercida pels més forts. Força dels músculs, força del poder econòmic, força dins de l’imaginari social.

També s’han produït abusos d’homes per part d’homes, no obstant això, ha estat en menys mesura. El panorama per antonomàsi­a ha estat constituït per camperoles, criades, obreres, pels segles dels segles. Callar i aguantar. Al camp, a la fàbrica, a l’alcova a casa del senyor. Més tard, amb l’evolució del mercat laboral, s’han inclòs administra­tives, infermeres, executives, diputades. És la pulsió sexual masculina, el caprici, l’assumpció d’un dret de gènere, tot en conjunt combinat per grapejar, potser violar, els objectes del desig.

Massa han trigat les estrelles cinematogr­àfiques a divulgar els fets i a desemmasca­rar els perpetrado­rs, però per fi s’han atrevit a fer-ho. Són elles les que han establert les bases per tenir a ratlla els potencials assetjador­s i per fer que les dones vulnerable­s vencin la basarda de parlar. Tal com acostuma a succeir, els individus amb més potència, les dones amb més potència en aquest cas, aplanen per a la resta de mortals el camí que cal seguir.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain