Faula colorista
Temps era temps hi havia un bonic reialme on es va prohibir un color. Els que tenien el poder van considerar que aquell color generava odi entre la bona gent i fracturava la societat. També van argumentar –de fet, no ho van argumentar, només ho van dictar– que aquell color incitava a delinquir les masses i que transmetia una gran mentida, a saber: que en aquell reialme hi havia persones empresonades sense haver estat condemnades ni jutjades, per uns fets que no eren delictius segons havien dit molts savis en lleis.
Com que les prohibicions sempre intensifiquen la imaginació, els que estimaven aquell color prohibit van pensar que el substituirien per objectes naturals que el recordessin, des de fruites fins a flors, passant per minerals, ocells i alguns insectes. També van tenir la pensada de fer fotos del cel i de la terra en algunes hores del dia en què aquell color apareixia; això passava des de feia milions d’anys amb o sense permís de les autoritats. Els que tenien i exercien el poder no podien permetre que la seva prohibició fos burlada tan fàcilment i, aleshores, van fer una llarga llista de coses animades i inanimades del color maleït, que no podien mostrar-se ni exhibir-se mai públicament. Els que ho fessin s’arriscaven a multes importants i a haver de respondre de la seva malifeta davant dels fiscals i dels jutges.
Després d’uns dies de desconcert i enuig, algú va fer notar que el color prohibit tenia un nom i, aleshores, van decidir omplir les parets del reialme amb grans pintades amb les lletres que designaven aquell color. També van fer adhesius i pins amb una tipografia clara i austera. Els que manen –van pensar molts– no tenen res a fer: han prohibit un color però nosaltres
Els que tenien el poder van considerar que aquell color generava odi i fracturava la societat
mostrem una paraula, res més. L’eficàcia d’aquell ardit va ser efímera: tres dies després, els governants van prohibir fer servir el nom del color en qüestió i tots els seus sinònims i mots derivats, així com algunes paraules que es va considerar –amb més o menys encert– que formaven part del mateix camp semàntic. De retruc, van rebre també tots els parònims del mot censurat, perquè no es podia deixar cap escletxa als presumptes conspiradors. Alguns lingüistes van expressar (amb moderació) les seves queixes, però no van aconseguir res més que amenaces.
L’enginy de la gent era imparable. Una jove dissenyadora va tenir una gran pensada: manifestarien el seu desacord amb un codi de lletres i números, inspirat en el sistema Pantone de classificació cromàtica. Aquesta acció popular –qualificada de terrorisme pel portaveu del poder– va descol·locar el govern. Hores abans que prohibissin (a instàncies dels falcons del règim) el sistema mètric decimal, la taula de multiplicar i l’escriptura jeroglífica, el reialme va ser venut a uns empresaris alemanys que muntaven un parc temàtic.