El 42,5% de les parelles no poden formar una llar per la crisi
La situació econòmica impedeix als joves abandonar la casa familiar
Una de les conseqüències més evidents de la crisi econòmica ha estat el descens dels salaris, cosa que no només repercuteix en les llars establertes, sinó també en les llars que s’han de formar. Si no hi ha diners, s’ajorna la decisió d’abandonar la casa familiar, d’emancipar-se, de formar un nucli familiar, de tenir fills... Segons l’informe Família 2017, elaborat per la Universitat Pontifícia Comillas, el 42,5% de les parelles no poden constituir una llar com a conseqüència de l’impacte de la crisi econòmica.
L’informe, centrat en la Comunitat de Madrid però extrapolable a la resta d’Espanya, segons els autors, assenyala, a més a més, que la situació econòmica també és responsable que dos terços dels joves menors de 35 anys a Madrid encara visquin amb els pares, segons aquesta treball que ahir van presentar Fernando Vidal, el director de l’Institut de Família de Comillas ICAI-Icade, i Rosalía Mota, professora de sociologia i treball social de la facultat de Ciències Humanes i Socials de Comillas.
L’emancipació més tardana es registra en els joves aturats a la recerca de la primera oportunitat, els que viuen en cases amb pocs recursos i treballadors a temps parcial. Aquesta situació afecta el grau de satisfacció amb la relació amb els fills. “En les famílies amb dificultats econòmiques per arribar a final de mes es quintuplica el descontentament amb els fills”, explica a Efe Rosalía Mota.
Un altre perfil que té greus problemes d’emancipació és el de la dona soltera, amb escassos recursos, baix nivell educatiu i que cuida familiars, una circumstància que encara l’ancora més a la casa familiar. Aquesta situació afecta el 14,7% de les dones, enfront del 8% dels homes.
L’estudi revela que la societat madrilenya és “intensament familiarista”, segons Mota, ja que vuit de cada deu persones viuen en família i el 85,1% afirmen que la seva família “extensa”, és a dir, la que formen pares i l’entorn familiar més proper, “és molt important en la seva vida”.
L’informe inclou un estudi sobre la paternitat que assenyala que més del 95% dels enquestats donen suport a la igualtat i que el 93% estan a favor de la conciliació per aconseguir que el pare exerceixi un millor paper en l’educació dels fills.
A més a més, aborda l’impacte que tenen les ruptures conjugals en la vida de les persones. Hi ha
MADRID Dos terços dels menors de 35 anys encara viuen amb els pares
males relacions amb les parelles anteriors (68,7 %) i el 46,1 % dels divorciats amb fills pensen que la seva exparella cohibeix la seva relació amb els seus fills. Tot i això, una vegada que passa el temps i es constitueix una nova família, els padrastres i les madrastres exerceixen un paper parental “molt positiu”, segons els autors de l’informe.
EMANCIPACIÓ Perfils dels que triguen més a marxar: jove que cerca la primera feina i treballador temporal