Revés jurídic a l’operador metropolità d’habitatge
L’Ajuntament de Barcelona queda momentàniament fora de l’empresa publicoprivada a causa d’una limitació legal
Barcelona no podrà participar, almenys inicialment, en l’operador metropolità d’habitatge amb què pretén crear un gran parc de pisos de lloguer assequible en els 32 municipis de l’àrea metropolitana. La constitució de la nova societat no s’ha pogut dur a terme perquè l’Ajuntament de Barcelona no ha pogut formar part d’una d’una nova empresa a causa de la llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Aquesta empresa mixta ha de començar a funcionar l’any que ve com a societat anònima, amb un 50% de capital públic –aportat per l’Ajuntament i l’AMB amb un 25% respectivament– i l’altre 50% procedent d’un operador privat que serà escollit per concurs l’any que ve.
El setembre passat l’Ajuntament i l’Àrea Metropolitana van crear una comissió d’estudi per iniciar la tramitació d’aquest nou operador. En la comissió d’estudi hi havien de ser presents cinc membres de l’AMB i cinc més de l’Ajuntament. Un mes després, quan s’estava a punt de constituir la societat pública, els serveis jurídics municipals van advertir de la impossibilitat de participar de manera immediata en la constitució del nou operador. La LRSAL no permet a l’Ajuntament de Barcelona entrar en una nova empresa pública, per la qual cosa finalment la part de l’operador que correspon a les administracions ara està formada per l’AMB.
Fonts de l’Ajuntament assenyalen que s’ha “canviat el procediment jurídic, però el resultat serà el mateix”. En aquests moments s’està aprovant el corresponent expedient de creació de la iniciativa econòmica i l’Ajuntament de Barcelona participa en l’elaboració. De fet, el document de l’oficina tècnica de gerència de l’AMB que acompanya la constitució de la nova empresa pública estipula que més endavant es replantejarà l’entrada del Consistori barceloní, buscant “la fórmula que resulti més adequada”, i això és el que s’està fent ara mateix.
Amb tot, aquestes mateixes fonts assenyalen que l’objectiu de l’operador públic no ha variat, malgrat aquest primer revés jurídic. La intenció és iniciar un camí inèdit a Espanya, que ja funciona en altres ciutats de la Unió Europea, on es calcula que 27 milions de persones viuen en habitatges d’aquesta mena. Els pisos s’oferirien a una mitjana de 500 euros al mes. Cal recordar que els pisos que van dels 200 als 800 euros mensuals tenen una oferta gairebé inexistent.
Arran de la impossibilitat que l’Ajuntament participi de l’operador, ara la composició de la comissió estarà formada per sis membres de l’Àrea Metropolitana: Antonio Balmón (alcalde de Cornellà i vicepresident executiu), Lluís Tejedor (alcalde del Prat i vicepresident), Alfred Bosch (regidor d’ERC a Barcelona i vicepresident), Ramon Torra (gerent de l’AMB), Salvador Milà (director de Presidència) i Amadeu Iglesias (gerent de l’Impsol).
La intenció és convocar el concurs públic per incorporar-hi l’operador privat els pròxims mesos. L’empresa publicoprivada quedarà constituïda a mitjans d’any i podria estar formada per diversos socis: un inversor, un promotor i un gestor que crearien una unió temporal d’empreses (UTE). A través seu, els municipis de l’àrea metropolitana i Barcelona oferiran una cartera de solars o promocions paralitzades per començar a construir immediatament habitatge de lloguer assequible. L’objectiu, va explicar l’Ajuntament fa un temps, és iniciar els tràmits per construir 3.000 pisos d’aquest tipus –lloguer assequible– abans no s’acabi el mandat, el maig del 2019. La meitat s’han de començar a Barcelona.
La llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració ho impedeix, de moment