Carmen Balcells té casa a Jalisco
La Universitat de Guadalajara crea el centre d’investigació que l’agent va proposar abans a Barcelona i Madrid
Al mig del pla de Zapopán, a l’estat mexicà de Jalisco, s’alça un imponent conjunt d’edificis que seran la joia de la corona de la Universitat de Guadalajara, la poderosa institució de què depèn la Fira Internacional del Llibre (FIL). Mentre les grues continuen construint l’auditori o el teatre, hi ha un edifici ja acabat i en funcionament: la biblioteca Juan José Arreola, que disposa d’un milió de volums i vuit plantes. El cinquè pis d’aquesta mola de ciment, ferro i vidre és el Centre Documental de Literatura Iberoamericana Carmen Balcells (CDCB), institució que ara fa un any i que pretén convertir-se en una referència internacional.
L’agent literària Carmen Balcells (1930-2015) es va passar els últims anys de la seva vida exposant un somni que tenia a les autoritats espanyoles i catalanes. El seu projecte Barcelona Latinitatis Patria consistia, segons ella mateixa va declarar a aquest diari el 2006, a consolidar Barcelona “com a capital de la literatura hispanoamericana, amb un edifici monumental, tipus Guggenheim, que contingui els manuscrits, arxius i biblioteques personals dels grans escriptors i editors. Una mena de gran centre de lectura, alhora museu i biblioteca”. La idea era també crear una institució que fes de contrapès a l’hegemonia de les universitats dels Estats Units, que compren a cop de talonari els arxius dels escriptors. Després de diverses entrevistes amb ministres de Cultura, consellers de la Generalitat i regidors de Cultura de l’Ajuntament, i després d’haver estat a punt que li cedissin per a aquest nou centre, primer, la caserna del Bruc i, després, el palauet del marquès d’Alcarràs –antiga seu del Síndic de Greuges– el cert és que no es va arribar a concretar. Un dia Balcells li va comentar el projecte a Raúl Padilla, el president de la FIL, i ell va exclamar: “Guadalajara serà la pota mexicana!”... i va posar fil a l’agulla, integrant el centre al seu nou districte cultural, amb complexos residencials, oficines, hotels, facultats i fins i tot un parc temàtic. Al capdavant de l’operació, l’arquitecte argentí César Pelli, responsable del pla mestre de Bilbao quan va arribar el Guggenheim.
Teresa González és la directora del CDCB. Explica que estan en converses amb el Ministeri de Cultura espanyol perquè des dels ordinadors del centre es puguin consultar també els fons digitalitzats de l’arxiu de Carmen Balcells, que són a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares i, si és possible, “portar fins i tot alguna peça o documents en dipòsit”. La lentitud en la digitalització d’aquests fons –ara, de moment, només es poden consultar algunes portades de llibres– alenteix l’operació. El director de l’agència –i fill de la fundadora–, Luis Miguel Palomares, no es tanca a cedir en un futur objectes personals de la seva mare al CDCB, al qual, per la seva banda, li agradaria arribar a acords amb universitats dels Estats Units.
González aplica literalment algunes de les idees que va tenir Carmen Balcells. La superagent deia que, en el seu projecte ideal, “tot estaria digitalitzat, amb una llibreria on, gràcies a la tècnica d’impressió sobre demanda, el lector podria adquirir qualsevol llibre, encara que estigués esgotat, en tirades d’un sol exemplar”. Dit i fet: el CDCB té aquesta màquina per imprimir llibres. “Aviat estarà en funcionament –admet González–, però ens estem informant de com s’ha de gestionar el tema dels drets. Aquí qualsevol persona es podrà fer el seu llibre, o imprimir-se documents, correspondència... Farem una explotació comercial i estem mirant la manera”.
L’estratègia del Centre Balcells és, primer, existir i, amb el temps, anar ampliant funcions, anar-se omplint de documents, cartes, primeres edicions i altres continguts. De moment ja hi ha l’edifici, la institució en marxa, 13.000 llibres processats, set persones en plantilla i un programa d’activitats. Aviat tindran una segona planta.
El suport de l’agència Balcells al centre és clar. Palomares va assistir a la inauguració fa un any, acompanyat
Barcelona va arribar a parlar al seu dia d’oferir-li una seu, però no es va acabar concretant
de Mario Vargas Llosa i Nélida Piñón. I aquests dies, en el marc de la FIL, ha assistit a dues jornades d’activitats al CDCB, amb alguns dels seus autors. Dimecres el premi Cervantes mexicà Fernando del Paso, Rosa Montero –flamant premi Nacional de las Letras– i José Ovejero van rememorar la personalitat de l’agent. Montero va recordar que, en el moment de fitxar per l’agència, Balcells la va citar i li va demanar: “Abans que res... tu què busques, els diners o la glòria?”. “Carmen, la glòria, per descomptat”. “D’acord, és que això és molt important perquè així sé com he de portar la teva carrera”. Del Paso li va agrair que “lluités a mort per impedir que es retallés la meva segona novel·la, Palinuro de México, com em demanava l’editor”. Ovejero va revelar que al principi “no em va voler representar perquè li vaig enviar una primera novel·la que reconec que era molt dolenta”, però després va resultar bàsica en la seva carrera.