L’Audiència Provincial d’Osca rebutja el recurs de la Generalitat sobre Sixena El ministeri, disposat a tornar les obres; el MNAC, disposat a recórrer davant el Suprem
Gairebé dos anys i mig ha trigat l’Audiència Provincial d’Osca a resoldre el recurs presentat per la Generalitat i el MNAC contra la sentència del jutjat de primera instància que va dictaminar la nul·litat de les vendes de 97 béns artístics efectuades per les monges del monestir de Sixena. I la nova sentència no deixa lloc a dubtes: rebutja els recursos, condemna en costes els demandants i dona 20 dies (que en termes hàbils es compleixen el 4 de gener) a aquests últims per presentar recurs de cassació.
Una de les parts, el MNAC, va anunciar ahir que presentarà recurs “davant el Tribunal Suprem” perquè estan “convençuts de la validesa de la compra”. L’altra part, la Generalitat, està intervinguda en virtut de l’article 155, i el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, va donar a entendre ahir que no tenen intenció de presentar recurs i es va declarar “disposat a executar l’ordre” donada fa pocs dies pel jutjat d’Osca perquè es lliurin les 44 peces que hi ha al Museu de Lleida. És més, el ministre va dir que la seva intenció és “resoldre de manera immediata” aquest trasllat a Sixena, tal com li demana el jutge, donant a entendre que es podria fer abans del 21 de desembre, data de les eleccions. Ho va dir en el marc d’unes jornades a Madrid organitzades per l’Associació de Periodistes Europeus. Es dona la circumstància que el Ministeri de Cultura forma part del patronat del MNAC, i fins ara havia donat suport a tots els seus recursos. El ministre va voler deixar clar, d’altra banda, que el procés pels béns de Sixena no té res a veure amb la reclamació sobre les pintures murals.
La sentència de l’Audiència Provincial argumenta que els béns de Sixena no podien ser venuts perquè formaven part del monestir declarat monument nacional el 1923 i entén que aquella declaració comprenia el seu tresor artístic. Aquella protecció obligava que qualsevol transacció fos autoritzada per la direcció general de Belles Arts, cosa que no va passar. A més a més, aquesta protecció preval sobre la posterior consideració de béns d’interès cultural que la Generalitat al·legava per no poder tornar-los.
També es qüestiona la validesa de la compra d’aquests objectes pel fet que els va vendre la priora de Valldoreix (el convent que havia acollit les quatre últimes monges procedents de Sixena) sense tenir la titularitat sobre aquestes obres. Segons l’Audiència, no s’ha justificat ni la integració o fusió de les dues comunitats ni es pot considerar “eficaç” un document privat, “sense la corresponent escriptura pública”, en què les religioses de Sixena cedeixen els seus béns a la comunitat de Barcelona. I finalment la sentència declara que no s’ha acreditat tampoc que es fes efectiu el preu pactat entre les monges i la Generalitat.