Credibilitat indie
El llegendari grup indie Los Planetas presenta avui al Sant Jordi Club el seu àlbum ‘Zona temporalmente autónoma’
L’indie espanyol no s’entendria sense ells, sense Los Planetas, i potser en inconscient compensació, és la banda granadina mateixa la que assegura que l’escena indie actual al país té una salut excel·lent. En realitat, qui ho assegura és J, vocalista i líder del grup, músic de fascinant biografia i complexa creativitat, que aquesta nit estarà al capdavant del combo en el concert que oferiran al Sant Jordi Club (21 h). La tornada a la ciutat –són assidus del Festival Primavera Sound, tot i que aquest any no hi van participar– la marca la presentació de l’àlbum Zona temporalmente autónoma, publicat el mes de març passat.
Los Planetas, amb les seves guitarres, les seves atmosferes, els seus crescendos inconfusibles, les seves líriques sublims, estan vivint una etapa en què el flamenc ha anat adquirint un protagonisme progressiu, a partir sobretot de La leyenda del espacio, del 2007, remarcat en Una ópera egipcia i, després de la traumàtica mort d’Enrique Morente, amb qui J col·laborava estretament, la creació del grup Los Evangelistas. Ara han tornat a la seva marca original de Los Planetas, amb un discurs més evolucionat però també més radical. “No hi ha dubte que el rock’n’roll és un pal de flamenc; vull reivindicar el valor de la música popular, i en aquest sentit la guitarra com a instrument andalús ha influït tothom. La prova: el cantant de folk és una derivació del cantaor flamenc, i a partir d’aquí ens en anem al blues, al country i al rock”.
Radicalitat que es materialitza en un àmbit més polític en el disc que desgranaran avui, en un escenari que viu una intensa conjuntura política. “Fa vint-icinc anys que lluitem per la independència, i d’aquí ve la paraula indie, i en aquest disc hem volgut expressar que són necessàries les zones autònomes de poder. A més, sempre hem estat a favor de la llibertat dels pobles, dels individus, de la seva presa de decisions, com no pot ser de cap altra manera, i esperem que la lluita del poble català contra forces més poderoses i superiors serveixi d’exemple a altres pobles, alliberar la gent de qualsevol tipus d’opressió”.
Una de les característiques del seu dens discurs sociopolític passa per la defensa del múscul de l’indie espanyol: “Hi ha un moviment cultural que comença als vuitanta i als noranta de crear estructures alternatives per a la creació i distribució de continguts culturals i que s’ha fet molt potent i massiu a Espanya. Però com que s’ha fet massiva ha anat perdent certa essència d’aquells principis, més massiva i comercial, però tot i així, és una escena poderosa com a indústria alternativa”.
Un element innovador que afecta grups com el seu són els canvis d’hàbit en el consum de música de les noves generacions. “És un fet important perquè té a veure amb la vitalitat i renovació del nostre seguidor, i crec que la simple possibilitat de poder escoltar més música i la facilitat d’arribar-hi és una cosa positiva perquè així es pot triar millor la cultura que es consumeix. El problema és que la major part dels diners que genera van a parar a grans corporacions que inverteixen en idees que són el contrari del que estan defensant aquests artistes i activistes. Nosaltres sempre hem defensat aquestes idees, però molts altres es van deixar manipular i van perdre la credibilitat, que és el més important que pot tenir un artista. I són aquests artistes complaents els que arriben més a la gent, perquè gaudeixen de totes les facilitats”.
“El rock’n’roll és un pal del flamenc perquè la influència de la guitarra andalusa ha estat universal”