Ifigènia demanant venjança

El sacrificio del ciervo sagrado Direcció: Yorgos Lanthimos Intèrprets: Colin Farrell, Nicole Kidman, Barry Keoghan Producció: Regne Unit, 2017. 109 minuts

Més grec que Homer, el Partenó i el iogurt (grec), Lanthimos prossegueix la refundació, en cinema, dels vells usos i costums del teatre grec clàssic. Mirant amb reverència al segle V abans de Crist, quan gairebé va començar tot, a Grècia, per a la cultura occidental.

Llavors l’espectacle de Talia era el teatre de màscares, en què l’expressió es mantenia exagerada i hieràtica, com es mantenen impertorbables els intèrprets amb Lanthimos, aliens al drama, en una nota emocional monòtona i emmascarada. Des de Canino , la seva revelació mundial, les pel·lícules de Lanthimos es divideixen en tragèdia i en comèdies que tendeixen cap al drama satíric.

Si Langosta, el seu penúltim film, era una mostra d’això últim, un drama satíric, El sacrificio... afronta una tragèdia en tota la regla. Tant, que les seves arrels s’enfonsen en la mateixa Ilíada i, sobretot, en l’obra d’Eurípides.

Des del mateix títol es refereix al mite d’Ifigènia i el seu sacrifici en mans d’Agamèmnon, el seu pare. Una tragèdia de què ja hi ha empremtes a la Ilíada, tot i que el seu protagonisme és absolut a Ifigènia a Àulida, on el pare ha d’oferir la filla en sacrifici a Àrtemis, després de matar un dels cérvols sagrats de la deessa de la fertilitat. Lathimos revisa el drama amb la història d’un cirurgià (Farrell) de vida perfecta, amb dona perfecta (Kidman) i dos fills de manual de la felicitat... Fins que en les seves vides s’immisceix el sacrifici, a la grega, quan Ifigènia arriba disfressada de culpa, demanant sang i tornant mort.

Hi ha llegenda i hi ha màgia, hi ha màscares i una tragèdia grega. Per descomptat. /