La nit de la bèstia
JORDI BATLLE CAMINAL
Perfectos desconocidos Direcció: Álex de la Iglesia Intèrprets: Belén Rueda, Eduard Fernández, Ernesto Alterio, Juana Acosta Producció: Espanya, 2017. Durada: 113 minuts. Comèdia Vuit mesos després d’El bar, Álex de la Iglesia estrena nova pel·lícula, que, com aquella, desenvolupa tota l’acció en un únic espai, en aquest cas un apartament en què se citen quatre amics i les seves parelles per sopar, tot i que un d’ells, que pel que sembla acaba de trobar una nòvia, es presenta sense ella. En l’obra del cineasta bilbaí, Perfectos desconocidos presenta la singularitat de ser remake d’una altra pel·lícula: la molt recent comèdia italiana Perfetti sconosciuti, dirigida per Paolo Genovese l’any passat. Aquest material, a priori, podia semblar allunyat de les preocupacions del cineasta, però ell, amb la col·laboració del seu fidel guionista Jorge Guerricaechevarría, l’ha acostat al seu personalíssim univers.
Com en tantes altres pel·lícules, comèdies o drames, de congregació al voltant d’una taula, la vetllada comença amb una explosió d’alegria que, a poc a poc, deriva en un rosari pròxim a la tragèdia en què surten a la llum picabaralles, retrets i descobriment de secrets íntims. De la Iglesia és expert a forçar situacions fins a arribar al caos infernal: Perfectos desconocidos bé podria haver-se titulat La noche de la bestia. La bèstia vindria a ser el telèfon mòbil de cadascun dels set comensals, aparell diabòlic que, amb la complicitat d’un eclipsi (la lluna tenyida de sang) que situa el film en una inesperada dimensió fantàstica, de nit de llops, propiciarà un clímax apocalíptic. Una altra vegada una comèdia negríssima i despietada, un retrat ferotge del nostre present i les nostres relacions sense nord, propulsat per un repartiment excel·lent, sense màcula, i una càmera que extreu dinamisme de l’espai reduït, sempre amb l’angle i l’enquadrament precisos, com les preses que recullen les tenses mirades que Ernesto Alterio i Pepón Nieto es creuen quan sona el mòbil del primer, que en realitat és del segon, detall que només ells i l’espectador sabem. Tot i que macerada en vinagreta de cicuta, Perfectos desconocidos és divertidíssima en grau summe.