Anarquia punk
El públic pren la guitarra elèctrica i decideix si tocar durant ‘Anarchy’, a l’Antic Teatre
Dilluns vinent se celebren 40 anys del primer festival de punk-rock a Barcelona, que va tenir lloc al Casino L’Aliança del Poblenou. I l’Antic Teatre s’ha unit a la celebració recuperant Anarchy, una peça de la Societat Doctor Alonso –Tomàs Aragay i Sofía Asencio– protagonitzada per Semolina Tomic... i pel mateix públic, que podrà expressar-se des de la butaca quan i com vulgui durant el muntatge. Gràcies a la guitarra elèctrica que tindrà tothom al seu seient. L’audiència haurà de decidir si repuntar les accions de Tomic amb les cordes, donar cops de guitarra o mantenir-se en silenci mentre la performer d’origen croat i ànima de l’Antic Teatre desgrana un text relacionat amb l’anarquia del títol i mentre interpreta una coreografia inalterable independentment del silenci o el caos sonor que creïn els espectadors.
L’acció escènica i el concepte de l’espectacle, la possibilitat de l’anarquisme, s’uneixen d’aquesta manera en un experiment escènic. Un experiment en el qual Tomic ret homenatge amb el seu monòleg a la revolució anarquista que es va produir a Catalunya durant la Guerra Civil –i que descriu George Orwell al seu famós Homenatge a Catalunya– i també al moviment punk barceloní, al qual va pertànyer la mateixa Semolina, bateria de la banda Poppins. Un moviment, el punk, que per la performer tornava a recuperar la idea d’anarquia davant el binomi comunisme-capitalisme. També ho fa l’art: si el problema del govern és que està fet per manar, administrar i regir les nostres accions, assenyalen, l’art és el mitjà on experimentar i equivocar-se.