Espanya recupera estatus
Julen Lopetegui manté la selecció invicta amb un bloc ja molt perfilat
Un any i cinc mesos després del nomenament de Julen Lopetegui com a seleccionador espanyol en una decisió unilateral d’Ángel Villar, la roja ha aixecat el vol i recuperat l’estatus que la situa al paquet d’aspirants al Mundial de Rússia. Espanya és ara mateix la sisena en el rànquing FIFA, però la seva trajectòria en el grup de classificació, on va golejar i va deixar a la cuneta amb facilitat Itàlia, i les sensacions que ofereix el seu joc es reflecteixen a les cases d’apostes, que la situen només darrere d’Alemanya i el Brasil, i al mateix esglaó que l’Argentina de Messi.
És mèrit indiscutible d’un Julen Lopetegui amb una única experiència com a entrenador en el futbol d’elit que havia resultat bastant mediocre amb el Porto. La missió semblava immensa. Dur a terme el relleu generacional d’un equip que després de guanyar l’Eurocopa del 2008, el Mundial del 2010 i l’Eurocopa del 2012 havia quedat eliminat a la fase de grups del Mundial del Brasil i havia tocat fons en el primer encreuament, el de vuitens, contra Itàlia, a l’Eurocopa de França del 2016.
Amb un mètode de treball que és més proper a Luis Aragonés que a Vicente del Bosque, els seus dos antecessors, Lopetegui ha complert amb el que va manifestar en la seva primera roda de premsa a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas: “Vull una evolució, no pas una revolució”.
Ara per ara, Lopetegui manté invicta la roja. En els seus 16 partits a la banqueta suma un balanç de dotze victòries i quatre empats. Ha convocat fins al moment 47 futbolistes amb la base de dos grups ben diferenciats. Un de petit de veterans ja campions a Sudàfrica o Ucraïna: Sergio Ramos, Piqué, Busquets, Iniesta, Silva, Pepe Reina i Jordi Alba. De tots ells, Andrés Iniesta i David Silva, més golejador que mai (als 31 anys suma onze gols amb Lopetegeui), són els guardians de l’estil de toc, marca d’identitat de la selecció des dels temps de Luis Aragonés.
El segon grup és més nombrós i prové de l’equip dirigit pel mateix
Les apostes inclouen ‘la roja’ entre les favorites; Lopetegui manté l’estil barrejant dues generacions
Lopetegui amb què Espanya va guanyar l’Europeu sub- 21 a Israel el juny del 2013. Es tracta de De Gea, Carvajal, Nacho, Koke, Thiago, Isco, Morata i Rodrigo. A banda d’aquests, molt pocs jugadors tenen plaça fixa al Mundial: Marco Asensio i Saúl es donen per segurs. Juntament amb Isco, Koke i Thiago, Saúl i Asensio són ara mateix probablement els futbolistes joves més cotitzats del panorama espanyol. Els encarregats de continuar amb el manual d’estil els propers anys.
Per a la resta de places fins a completar els 23 de Rússia no queda gaire lloc i sí molta competència entre jugadors amb una aparició a la roja que no els ha garantit la continuïtat, cas de veterans ara a la Premier com Pedro, Monreal o Azpilicueta; Bartra a la Bundesliga o Suso i Callejón al calcio; o jugadors de la Lliga com Vitolo, Nolito, Aspas o Aduriz. Sense comptar-hi joves que no acaben d’explotar, com Deulofeu o Illarramendi. Queda per dilucidar el tercer porter que acompanyarà De Gea i Reina. Kepa és qui sembla que té més opcions.
El tema més difícil que arrossega Lopetegui és el del segon nou. Per al partit d’Itàlia al Bernabeu va fer portar des de Nova York David Villa, però només el va fer jugar un minut. Després s’ha oblidat d’ell, cosa impròpia de qui fa gala la seva bona relació amb els jugadors. Un altre cas que enrareix l’ambient és el de Diego Costa, que no juga des de l’estiu. Al gener tindrà fitxa a l’Atlètic. Lopetegui li ha dit que l’espera. Però a ningú no se li escapa que Diego Costa no encaixa amb l’estil actual de la roja. Ja va anar al Brasil i l’experiment no va poder resultar més fallit.