Un retorn i una incògnita
Tiger Woods juga després de nou mesos i una altra operació a l’esquena
Tiger Woods, guanyador de 79 títols del PGA Tour, entre els quals 14 Grand Slam, una xifra que només Jack Nicklaus supera (18), és la mateixa persona que des del 1996 va enlluernar el món del golf fins que el 2010 va estavellar el seu luxós vehicle, un Cadillac Escalade, a l’inici d’una baralla sentimental que va posar fi al seu matrimoni i va donar pas a un declivi esportiu imparable, amb quatre operacions a l’esquena per alleujar dolors crònics i una detenció ignominiosa, el maig passat, quan conduïa al comtat de Palm Beach sota l’efecte de substàncies tòxiques i sedants. Des del febrer, quan es va retirar a Dubai incapaç de superar les molèsties i va tornar a passar pel quiròfan, no havia tornat a competir, i des d’ahir ho fa en el Hero World Challenger, que es disputa a l’Albany Golf Club.
“Era només dolor”, ha explicat el golfista amb referència als problemes físics que l’han apartat del primer pla de l’actualitat mundial i l’han situat al lloc 1.199 del rànquing, una situació increïble per a qui ha obtingut uns 92 milions d’euros en premis al llarg d’una carrera d’èxits frenètica, que es va aturar de manera sobtada l’agost del 2013, quan es va imposar al Bridgestone Invitational.
Els aficionats, i també els especialistes, es pregunten quina versió de Woods es veurà aquesta setmana, una pregunta sense resposta. “Durant molt de temps l’únic que m’ha preocupat és no sentir dolors, intentar dormir. El que puc dir és que m’estimo la vida en aquest moment i no sé com vaig poder estar tant de temps amb un peu i una cama que no estaven bé, viure amb tant de dolor”, va explicar abans de començar a jugar un altre cop, cosa que va passar ahir a la tarda.
No és fàcil tornar des de tan a baix per a qui durant 683 setmanes va ocupar el primer lloc de la classificació mundial. L’admiració pel seu joc era enorme i des que el 1997 es va convertir en el jugador més jove a guanyar un major –el Masters d’Augusta– va acaparar tots els elogis
“No sé on soc, no conec el poder dels meus cops i no sé què passarà en el futur”
ELS DUBTES DEL JUGADOR
possibles. L’escenari actual és radicalment diferent i, situant la visió més enllà d’aquests dies, ningú no pot saber com evolucionarà la trajectòria del golfista dels Estats Units, que abans que finalitzi el 2017 farà 42 anys. El refranyer diu que “temps passat, sempre envejat”, una idea que es pot aplicar perfectament en aquesta ocasió. Fa la sensació que han passat massa coses en la vida de Tiger Woods perquè l’esportista de Cypress (Califòrnia) pugui reverdir llorers. El mateix jugador ha reconegut aquests dies: “Realment no sé on soc, no conec el poder dels meus cops i, per tant, no sé què passarà en el futur perquè estic en un procés d’aprenentatge”. En aquest sentit, va demanar tant als periodistes com als seus seguidors que tinguin paciència i comprensió.
En els seus millors dies no es cansava de practicar al camp, donant cops a centenars de pilotes en sessions que culminaven al gimnàs. Així era el passat. El present és una altra cosa. “Encara no puc donar el meu programa. Sabré alguna cosa més després d’aquests quatre dies de competició, però tot plegat és molt emocionant. Aquesta setmana serà un gran pas per a mi”, conclou Woods. Una llegenda, malgrat tot.