“Escriure és una funció sagrada, és xamanisme”
Tinc 46 anys. Vaig néixer a Terol i visc a Madrid. Soc narrador d’històries. Estic casat i tinc dos fills, Martín (10) i Sofía (9). Política? Identitat planetària, sense autocomplaences ignorants. Creences? Tot està interconnectat, de les cèl·lules als pl
Què el mou? El misteri.
Des de quan?
“I si tot té una altra explicació diferent de l’oficial?”, em vaig plantejar quan tenia 10 anys. I llavors tot va esdevenir enigma.
I què va fer?
Moure’m: indagar! Vaig, vinc, pregunto, viatjo... Per això em vaig tancar una nit sencera a la piràmide de Kheops.
I què tal?
El que vaig experimentar em va servir per escriure la novel·la La piràmide immortal.
Quan va saber que escriuria novel·les?
Vaig ser escolà a Masdenverge, on vaig viure part de la meva infantesa: llegia la Bíblia a missa, i vaig sentir el verí del micròfon!
Li va agradar.
Tots m’escoltaven: vaig assaborir el poder de la paraula. Això em va inclinar cap a la ràdio i el periodisme... de misteris.
Catalunya és escenari privilegiat de la seva última novel·la, El foc invisible.
Occitània va ser reducte de pensament lliure: trobadors, càtars, aquí va néixer el Tarot... I la font de Montjuïc és un greal!
Freni, freni... És un bol del qual emana llum. Així és com el descriu El conte del Greal de Chrétien de Troyes: “Del Greal emana una llum que enfosqueix les altres”. I mira a dalt de la font...
El Museu d’Art Nacional de Catalunya.
A dins hi ha el meravellós absis de Sant Climent de Taüll, on està pintat el Greal!
Ah sí? No ho recordo...
Al Pantocràtor l’envolta un seguici de dames, i una sosté un bol que irradia llum.
No m’hi havia fixat mai.
Jo sí. En una església romànica pirinenca, el Greal! Greal és vocable pirinenc. Per primera vegada apareix escrit a El conte del Greal, de l’any 1180. I el fresc de Taüll... està pintat l’any 1123!
Van pintar el Greal 60 anys abans?
Sí, i es tracta d’un objecte que no esmenten els Evangelis. Respon a una tradició medieval occidental, nostra. I ens inspira.
D’on arrenca aquesta tradició?
San Llorenç era d’Osca, i abans de ser cremat a Roma, envia a la seva vila un objecte: la copa de l’últim sopar, que acaba custodiada al santuari de San Juan de la Peña.
Reducte espectacular...
L’islam domina la Península cap a l’any mil, i els arraconats cristians pirinencs veuen en la copa sagrada un objecte de poder, una arma anímica: els infon moral!
I què ens explica El conte del Greal?
Perceval, nen del bosc, veu uns caballers. I vol ser cavaller. Els segueix i rep educació: aprèn a no fer preguntes.
Una metàfora del sistema educatiu?
De nens preguntem, i després deixem de fer-ho. Jo no, jo continuo sent nen.
I què li passa després a Perceval?
Ja cavaller, pernocta en un castell estrany. A la sala entra i surt un seguici de dames: una dama porta un bol que irradia llum.
Com en l’absis de Taüll!
Sí. I Perceval no pregunta! No s’atreveix. Al matí, el castell ha desaparegut.
Què hauria d’haver preguntat?
“A qui serveix el Greal?”.
I a qui serveix?
La meva novel·la El foc invisible ho respon. Jo continuo preguntant-me coses, i em surten novel·les: són les meves respostes.
Quines novel·les va llegir de xaval?
Les de Jules Verne, Robert Louis Stevenson, Mark Twain. I abans Tintín, Astèrix, Los Cinco, Los Tres Investigadores de Hitchcock...
Tot això enganxa irreparablement.
I vaig voler fer preguntes. I la novel·la les responia millor que el periodisme. Allà on la raó no arriba, irromp la imaginació.
L’art respon millor que la ciència?
La primera faula, de fa 5.000 anys!, és l’epopeia de Gilgamesh, rei que acudeix als déus per formular-los una pregunta exasperada: per què jo no soc immortal?
Saber-nos mortals ens fa artistes?
Sí, hem sobreviscut mitjançant la nostra capacitat de fabular. Ens expliquem d’on som, en què creiem, qui som...
Religions, ideologies... Faules?
Tot això... d’on ve? On viu l’espurna creativa? Els antics assenyalaven els dàimons: són follets capaços d’anar a l’Altra Banda, de tornar i inspirar-se, com succeïa sempre amb els xamans.
El narrador és un xaman, doncs?
Ho és Valle-Inclán a La lámpara maravillosa, Victor Hugo a Els miserables, Beethoven...: atribuïen les seves obres a esperits. No t’ha sorprès alguna vegada que et domini una idea sense saber d’on prové?
De l’Altra Banda?
Maquiavel deia que els avantpassats li dictaven. Unanumo va dir que “som animals a la recerca de llums”. Parmènides es tancava en una cova fosca durant dos dies, sense llum, sense aigua, sense soroll... per escoltar les muses. El considerem un dels primers filòsof... i ja veus: era un xaman.
Emulava així la mort?
S’entrenava a morir, auscultava l’Altra Banda. I després tornava. I escrivia. Escriure era una funció sagrada! I segueix sent-ho: molta cura amb el que escrius.