L’extra de les pensions exhaureix el crèdit de l’Estat
El ministeri consumeix la línia amb càrrec al pressupost i gairebé esgota el fons de reserva
El Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social pagarà les pensions del desembre i l’extra: 17.470 milions. Per fer-ho, esgotarà la línia de crèdit de l’Estat, que era de 10.190 milions, i deixarà el fons de reserva amb només 8.000 milions.
Les economies del sud d’Europa no han avançat en convergència real amb la mitjana de la Unió Europea (UE) des de la introducció de l’euro i Espanya només ha aconseguit mantenir la seva distància, segons un informe publicat ahir per experts del Banc Central Europeu (BCE). L’estudi indica que, encara que recentment la dispersió en les taxes de creixement del producte interior brut (PIB) ha assolit mínims històrics a l’eurozona, si es compara el període entre 1999 i 2016 és “evident que les diferències de renda entre els països persisteixen”.
Els experts del BCE afirmen que entre aquells anys “diversos membres de baixos ingressos de l’eurozona només han mantingut (Eslovènia i Espanya) o fins i tot augmentat (Grècia, Xipre i Portugal) la seva distància de renda respecte a la mitjana de la Unió Europea”, encara que puntualitzen que aquesta tendència “s’ha revertit en la majoria dels casos en els últims tres anys”. Respecte a Itàlia, que encara era un país d’alts ingressos a mitjans de la dècada dels noranta, l’informe indica que ha registrat “el pitjor acompliment des d’aleshores, fins al punt que ara pertany al grup de baixos ingressos”.
Els tècnics del banc europeu rebutgen que hagi estat la introducció de l’euro la que pugui haver provocat aquestes “deficiències de convergència” que, adverteixen, procedeixen d’anys o fins i tot dècades enrere i responen a condicions de naturalesa estructural de les diferents economies, que requereixen una anàlisi estesa en el temps.
En el cas d’Espanya, assenyalen que sols en la dècada dels 60 el PIB per càpita va créixer clarament per sobre de la mitjana dels països de la UE. Posteriorment, es va registrar una “moderada” convergència als noranta i en els primers anys de la unió monetària, parcialment contrarestada per una baixa productivitat laboral. Segons el seu parer, els baixos índexs de productivitat de l’economia espanyola poden ser atribuïts, com en altres països del sud d’Europa, a una “menor qualificació del capital humà, una baixa inversió en R+D, un desfavorable ambient de negocis i, en general, a altes càrregues administratives a les empreses”.
“La tendència del creixement a Espanya cap a activitats laborals intensives relativament no qualificades (construcció i serveis) ha ocasionat un advers efecte” en la productivitat, que es va fer notar especialment en el període anterior a la crisi, afirmen.