Irlanda, últim escull per a un acord sobre el Brexit
El pacte entre la Unió Europea i Londres està a tocar per primera vegada
El desacord sobre la manera de gestionar el futur de la frontera entre Irlanda i l’Ulster es va convertir ahir en l’últim escull pendent en les negociacions entre la Unió Europea i Londres sobre el Brexit. Les concessions perquè a Irlanda del Nord la regulació es mantingui en la mateixa línia que a la UE van ser excessives per als aliats de Theresa May a Belfast.
EL REGNE UNIT CEDEIX “No és un fracàs”, segura Juncker, que lloa May per ser una “dura negociadora”
GELOSIA D’IRLANDA DEL NORD
Escòcia, Gilbraltar i la ciutat de Londres també volen un tracte especial
Poques vegades el fracàs d’una ronda negociadora del Brexit ha deixat tan bones sensacions a Brussel·les com la que ahir van clausurar la primera ministra britànica, Theresa May, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. L’acord sobre la primera fase de les negociacions no va ser possible però, per primera vegada, després de mig any de contactes infructuosos, està a l’abast de la mà. Tot estava previst per anunciar ahir mateix que havien trobat solucions a tots els temes pendents, però May es va fer enrere en l’últim minut. La fórmula inclosa a l’esborrany de l’acord per a Irlanda del Nord –la garantia que en aquest territori la regulació es mantindrà en línia amb la UE– va ser excessiva per als seus aliats a Belfast i va animar Escòcia, Londres i Gibraltar a reclamar un tracte similar.
Persisteix l’esperança, no obstant això, d’arribar en uns dies a un acord que permeti als líders europeus la propera setmana obrir converses sobre el futur acord comercial entre la UE i Londres i sobre possibles períodes transitoris. “No és un fracàs”, va insistir Juncker, que va lloar May per ser “una dura negociadora” en la defensa dels interessos del Regne Unit, afalacs que indiquen també les cessions fetes finalment per la líder britànica per acostar-se a un acord. “Ens reunirem abans de finals d’aquesta setmana. Confio que conclourem amb èxit” les converses, va assegurar May, que va parlar de “dos temes pendents”.
El primer d’ells és la solució per evitar que el Brexit obligui a aixecar una nova frontera física entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, que el 29 de març del 2019 deixarà de pertànyer a la Unió Europea, el mercat únic i la unió duanera. Els acords de pau de Divendres Sant es basen en part en l’absència de barreres entre els dos territoris i ningú no les vol veure reaparèixer. La frontera irlandesa s’ha convertit tot i això en el lloc on més difícil resulta conciliar els imperatius de la realitat amb la lleugeresa de les promeses a la campanya del Brexit.
A falta d’idees per part de Londres, la solució ideada pels negociadors europeus consisteix que el Govern britànic garanteixi que Irlanda del Nord es mantindrà “alineada en termes de regulació” amb la UE, encara que la resta del Regne Unit s’allunyi progressivament dels seus estàndards. Els contactes mantinguts al llarg del cap de setmana a Brussel·les, Londres i Dublín convidaven a pensar que s’havia encertat, que a partir d’aquella promesa es podria treballar cap a una solució i, mentrestant, obrir negociacions sobre la resta de temes del Brexit, com els Vint-i-set i Londres desitgen fer.
El negociador europeu, Michel Barnier, que es va trobar amb eurodiputats abans del dinar de Juncker i May, els va confiar que l’acord era imminent. “Digue’m per què m’agraden els dilluns!”, va tuitejar el president del Consell Europeu, Donald Tusk, parafrasejant The Cure, per dir que s’estava “molt a prop” de constatar que hi havia “prou progressos” per passar a la segona fase de la negociació. A Irlanda, el primer ministre, Leo Varadkar, ho tenia tot llest per fer una declaració institucional celebrant l’acord...
Tot es va ensorrar quan May va fer una última consulta telefònica amb els seus aliats del DUP, el partit unionista nord-irlandès amb el qual va pactar per poder governar després del fiasco de les eleccions anticipades del juny. La solució és
inacceptable per a aquesta formació, que rebutja taxativament qualsevol concessió que impliqui un tracte diferent per al territori. Temen que a la llarga aquella distància alimenti el desig de reunificar l’illa.
Cal veure les implicacions del pla europeu a llarg termini, si no obligaria a fer controls als posts fronterers a l’entrada i sortida de mercaderies cap a l’illa maragda. De moment, la perspectiva d’un acord que permeti que part del Regne Unit romangui de facto al mercat interior va animar l’alcalde de Londres i els governs d’Edimburg i Gibraltar a reclamar un tracte similar per als seus territoris, que van votar contra el Brexit en el referèndum. El Govern britànic i la UE només accepten un tracte especial per a Irlanda del Nord, atesa la seva especial situació.
El primer ministre irlandès es va declarar “sorprès i decebut” perquè May es fes enrere en un acord que a ell se li havia donat com tancat. L’esborrany oferia garanties que no hi hauria “divergència respecte a les regles del mercat intern i la unió duanera que ara o en el futur sustenten la cooperació entre el Nord i el Sud i protegeixen els acords de Divendres Sant”. Varadkar va dir estar disposat a donar “més temps” a la negociació i fins i tot a revisar el text “mentre el seu significat sigui el mateix”, però va recordar a May que el DUP no és en absolut el partit majoritari a Irlanda del Nord.
L’altre assumpte pendent, de menor rellevància perquè s’ha avançat ja molt en els temes de fons, és el paper del Tribunal de Justícia de la UE, al qual el sector dur dels tories no vol reservar cap paper a l’hora de garantir els drets dels ciutadans afectats pel Brexit. Sembla un obstacle salvable. La qüestió de la factura, que el Govern britànic havia evitat obstinadament fins fa uns dies, també sembla a la fi encarrilada. El temor d’un no-acord va portar a May la setmana passada a proposar un mètode de càlcul a Brussel·les que triplicaria la quantitat que estaria disposada a pagar, fins a 60.000 milions d’euros, una xifra en línia amb les expectatives de la Unió Europea.
“El temps corre”, ha dit en infinitat d’ocasions Barnier, des que el Govern britànic va notificar formalment la seva decisió d’abandonar el club. A la fi, la tàctica dels Vint-i-set per forçar Londres a aclarir els termes bàsics del seu divorci abans de parlar de la relació futura ha funcionat. Ara només falta que May firmi.