Lydia Valentín
Lydia Valentín arrodoneix la seva carrera: a l’or olímpic i europeu hi suma tres ors mundials
HALTEROFILISTA
Lydia Valentín (32) ha arrodonit la seva carrera. Als seus ors olímpics i europeus hi ha sumat tres títols mundials, els que va recollir diumenge a Anaheim. Els seus èxits han elevat l’halterofília espanyola en el panorama internacional.
En diuen sort, però és constància; en diuen casualitat, però és disciplina; en diuen genètica, però és sacrifici; ells parlen, tu t’entrenes.
El cartell penja al costat de la porta del CAR de Madrid. Lydia Valentín (32) el llegeix amb freqüència, cada vegada que entra al recinte.
Hi ha alguna cosa de màgic en els triomfs de Valentín.
En general, hem parlat poc d’ella, igual que parlem poc de l’halterofília a Espanya. Ho fem molt de tant en tant, cada vegada que s’acosta un gran esdeveniment internacional. Uns Jocs. O uns Mundials. Fins i tot un Europeu.
No podem dir que Espanya hagi estat una potència mundial en l’halterofília. Fins avui amb prou feines hi ha hagut especialistes de renom.
–Bé, teníem Lorenzo Carrión. Va ser bronze mundial fa vint anys en la categoria de fins a 99 quilos.
L’apunt és de Constantino Iglesias. És el president de l’halterofília espanyola.
Ens diu que, més enllà de Carrión, amb prou feines es recorden proeses.
Lydia Valentín ha obert una finestra: ahir sumava tres ors mundials (els primers d’un espanyol, home o dona) a les seves tres medalles olímpiques (amb l’or del 2012) i als seus tres títols europeus. Va guanyar en arrencada (118), dos temps (140) i puntuació total (258). Tots en la categoria de fins a 75 quilos.
Ja hem titulat la crònica: la dona més forta del món.
Fins ara havíem parlat d’aquests Mundials d’Anaheim en clau geopolítica. No eren a Califòrnia els especialistes de Corea del Nord: el seu líder, Kim Jong-un, havia dit que ni parlar-ne. “No és Donald Trump el mateix dimoni? Com podem anar a la seva terra?”, es deia el líder.
Tampoc no hi han anat aixecadors xinesos. Ni russos. Ni del Kazakhstan, Ucraïna, Armènia, Bielorússia, l’Azerbaidjan, Moldàvia o Turquia. Fixeu-vos-hi bé: són les grans potències mundials. També les més tramposes. Totes han estat vetades a Anaheim: cadascuna té tres o més halters suspesos per dopatge. Els seus positius són revisions de controls efectuats entre el 2008 i el 2012.
Tot això, Lydia Valentín ho porta fatal. En certa manera, ella és una damnificada en aquesta història. Fa temps que recull medalles per retroactivitat, medalles que es penja després de la desqualificació d’aquelles que l’han precedida (així ha estat amb la seva plata als Jocs de Pequín 2008 i el seu or a Londres el 2012). La conseqüència és evident: Lydia Valentín ha deixat d’ingressar incentius econòmics importants. Càlculs experts eleven la xifra a uns 100.000 euros.
–Quina injustícia, m’han tret el meu moment –diu ella quan l’hi pregunten.
Constantino Iglesias ens atén al telèfon. Es troba a Anaheim, al costat dels seus esportistes:
–Estem vivint una època formidable –diu–. Però no oblidi alguna cosa. Hem assolit el nivell que ens correspondria si no hi haguessin tants tramposos. –I podran mantenir-lo? –Per darrere arriba gent bona. Josué Brachi també ha pujat al podi (bronze en arrencada de 56 quilos). Andrés Mata ha estat cinquè. Alejandro González ha estat fenomenal. David Sánchez té presència, igual que totes les noies... L’assumpte és una paradoxa. Amb prou feines hi ha 3.000 aixecadors federats a Espanya. L’Espanyola maneja un pressupost inferior al milió d’euros.
–Els italians tenen més de cinc milions... –diu Iglesias. –Com ho fan? –Aquesta no és una qüestió de generació espontània. Matías Fernández, el nostre seleccionador, està fent molt bé les coses al CAR. Sempre vaig creure que arribaríem fins aquí.
Lydia Valentín, aixecadora que cuida la imatge –llueix detalls d’Hello Kitty al cinturó d’entrenament, es maquilla i es pentina abans de saltar a l’escenari–, ha liderat la revolució.
I tots els experts aplaudeixen Isaac Álvarez.
Aquest és l’home que l’havia descoberta, fa vint anys, a Camponaraya. Es tracta d’una vila lleonesa de 4.000 habitants. Un viver d’aixecadors. Fins als onze anys, Valentín havia estat una excel·lent esportista en totes les facetes. Jugava a bàsquet, corria... Álvarez la va reclutar per a l’halterofília. Avui, en les categories inferiors a Espanya, ja hi ha tantes nenes com nens mirant de moure les barres.
–És cosa d’ella –diu Iglesias.
El món de l’halterofília viu temps de canvi: nou grans potències han estat vetades per dopatge