Uns sí i d’altres no
La decisió del Tribunal Suprem de permetre la sortida de la presó d’alguns polítics catalans; i la falta de pediatres a la sanitat pública.
ORIOL Junqueras –número u de la llista d’ERC per les eleccions del 21-D–, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart seguiran a la presó, amb tota probabilitat, al llarg de la campanya electoral que es va iniciar la passada matinada. Així ho ha disposat el jutge Pablo Llarena en una severa interlocutòria de la Sala Penal del Tribunal Suprem difosa ahir, en la qual es manté per a ells la mesura cautelar de presó provisional sense fiança. En la mateixa interlocutòria, aquesta mesura cautelar era substituïda per la de presó eludible amb fiança de 100.000 euros per als exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Les dues últimes van abandonar la presó d’Alcalá-Meco poc abans de les quatre. I els altres quatre van deixar la d’Estremera unes tres hores després.
El jutge no aprecia en aquests polítics, que van exercir càrrecs de responsabilitat pública al llarg del procés sobiranista, risc de fuga. Encara que sí de reiteració delictiva. Tots ells han manifestat que acaten l’aplicació de l’article 155, així com el seu compromís de respectar en el futur l’ordre legal. Però si en el cas dels alliberats el jutge es mostra disposat a confiar en la seva paraula, en el de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart estima que els efectes d’una hipotètica reincidència serien més greus. I afegeix la interlocutòria que tots tret de Forn van tenir a veure amb el comitè estratègic que va definir les actuacions del procés i per tant “la violència i els tumults” que va comportar.
La decisió judicial té, òbviament i en primer lloc, conseqüències per als qui romandran a presó, per un període que ara és difícil precisar, però que podria ser llarg. De fet, la seva posada en llibertat queda associada a l’evolució de la política a Catalunya, així com a les possibles aliances que s’estableixin i a la distensió que generin. L’estabilitat político-social, tan desitjada per una majoria de catalans, igual com pels agents econòmics, obrarà d’ara endavant també a favor dels empresonats.
Més enllà de l’aspecte personal, és obvi que aquestes quatre presons sense fiança tindran a més a més efectes sobre una campanya electoral tan singular com és la del 21-D. Entre altres motius, perquè els grans caps de llista sobiranistes la seguiran des de l’exili o la presó. La qual cosa pot abonar el que la premsa anglosaxona ha denominat com “l’efecte màrtir”.
Malgrat aquesta excepcionalitat, i entenent que la justícia, a la qual es va desafiar irresponsablement, ha de seguir el seu curs, direm que haguéssim preferit els empresonats al carrer. En particular els que van en les llistes, de vegades en llocs tan destacats com Junqueras. Hauria estat millor veure’ls expressant-se amb llibertat, dins de les limitacions que han acceptat en les seves declaracions judicials, i batallar electoralment en igualtat de condicions. Hauria estat millor que la reivindicació de la seva llibertat caigués dels programes electorals. Això hauria afavorit la campanya, acostantla a una normalitat que és molt necessària. Catalunya no pot continuar junyida, com en l’últim lustre, al carro d’un procés sobiranista que ha acabat malament, danyant la convivència i l’economia. Sigui quina sigui la bandera que aixequin davant el 21-D, totes les forces polítiques haurien de coincidir en una prioritat: recompondre la convivència i rellançar l’economia. És urgent revigoritzar Catalunya. I aquesta prioritat brinda un eix transversal, únic i ineludible.