Deu persones detingudes a Malta per l’assassinat d’una periodista
El premier Masqat reitera que s’aclarirà un crim que va traumatitzar el país
La policia maltesa va fer ahir un pas rellevant cap al possible esclariment del brutal assassinat de la periodista Daphne Caruana Galizia, el passat 16 d’octubre. Va ser el mateix primer ministre, el laborista Joseph Muscat, qui va anunciar la notícia de la detenció de deu sospitosos, tots de nacionalitat maltesa, en una operació en què van participar la policia, l’exèrcit i els serveis secrets, ajudats per ens estrangers com l’FBI dels Estats Units.
Els arrestos poden contribuir a que Malta comenci a superar el trauma col·lectiu causat pel crim i s’aixequi l’insidiós vel de sospita sobre tot el país, el més petit de la UE, ja sota la lupa per la corrupció, la complicitat en l’evasió fiscal i l’auge de sectors com el joc per internet.
La mort de Caruana Galizia, la reportera d’investigació i blogaire més coneguda –i agressiva– a l’àrid i superpoblat arxipèlag mediterrani, havia provocat una veritable crisi nacional, ja que va portar a qüestionar-ho tot: el funcionament de la policia, de la justícia i la mateixa honradesa del Govern presidit per Muscat, objecte ell mateix de les investigacions de la periodista.
Caruana Galizia, de 53 anys, va morir d’una manera atroç. Els seus assassins van actuar com terroristes o mafiosos experts en tècniques militars. Van col·locar al seu vehicle una bomba, que van fer esclatar quan la reportera acabava d’abandonar casa seva. Les restes del cotxe i de la víctima van quedar calcinades i escampades per un camp i sobre la carretera adjacent.
Les detencions es van efectuar en un edifici del moll de la localitat de Marsa i en altres poblacions de l’illa principal. La majoria dels arrestats tenia antecedents penals. Segons el diari Times of Malta, dos dels principals sospitosos són els germans Alfred i George Degiorgio, amb un ampli historial delictiu que inclou un assalt a un furgó blindat, l’any 2000, així com tinença il·lícita d’armes i possessió de drogues.
Muscat va ser molt prudent en la seva declaració. El primer ministre va avisar que, segons la legislació maltesa, la policia disposa ara de 48 hores per interrogar els detinguts abans que un jutge decideixi processar-los o posar-los en llibertat.
Caruana Galizia –el blog del qual, Running Commentary, tenia més lectors que els grans diaris– va investigar el filó maltès dels Panama papers, en els quals apareixien persones pròximes a Muscat, inclosa la seva muller, en unes tèrboles relacions amb el règim de l’Azerbaidjan i la presumpta ajuda per al blanqueig de diners. Entre els mòbils de l’assassinat es va estudiar una revenja d’elements implicats en el contraban de gasoil procedent de Líbia, un negoci en el qual se sap que Malta té un paper destacat.
L’organització Civil Society Network, que va organitzar diverses protestes per exigir justícia després de l’homicidi, va acollir els arrestos
En la vasta operació policial van participar l’exèrcit i els serveis secrets, i hi va col·laborar l’FBI Tots els arrestats per la mort de Caruana Galizia són maltesos i la majoria amb historial delictiu
amb certa prevenció. En un comunicat, aquest grup d’activistes ciutadans es va mostrar “decebut” que la família de la víctima no fos informada de l’operació policial i que el responsable de la investigació no n’hagi dit res. De fet, després de l’assassinat hi va haver un clamor popular i mediàtic per demanar la dimissió del fiscal general i del cap de la policia, atesa la desconfiança que desperten aquests personatges sobre la seva parcialitat a l’exercici dels seus càrrecs.
L’operació policial es va produir només un dia després de la presència a Malta de l’exmagistrat i ex-dirigent polític italià Antonio Di Pietro, gran protagonista, fa 25 anys, de les investigacions sobre corrupció, batejades com Mani Pulite (mans netes), que van fer trontollar la política italiana. Di Pietro va dir en una conferència i en diverses entrevistes que l’assassinat de la periodista tenia la clara firma mafiosa, va destacar la intenció intimidatòria i va agregar que “l’objectiu no era només la pobra Caruana Galizia, que van matar, sinó tot el seu entorn, perquè va ser un clar senyal: aneu amb compte o patireu el mateix destí”.