Hondures confirma la reelecció d’Hernández
Els observadors de la UE no donen per tancat l’escrutini
Juan Orlando Hernández ha resultat polèmicament reelegit com a president d’Hondures per una estreta diferència de vots. La victòria va ser confirmada ahir a la matinada (hora local, migdia a Espanya) pel Tribunal Suprem Electoral (TSE), però les eleccions no van ser aquest diumenge, sinó l’anterior, 26 de novembre. Una setmana ha durat un escrutini que va començar donant la victòria a l’opositor Salvador Nasralla i ha acabat per confirmar Hernández en el càrrec. Tot i això, la UE no dona per conclòs el procés.
L’oposició ja va avançar la setmana passada que no acceptaria el resultat si Nasralla no guanyava i es van produir protestes i incidents que, tot fa preveure, s’agreujaran a partir d’ara davant les denúncies de frau. Aquestes es van iniciar dimecres després que el sistema informàtic del TSE caigués sospitosament quan Hernández havia començat a remuntar contra Nasralla.
Ahir hi va haver talls de carreteres en diversos punts del país i el Partit Llibertat i Refundació (Libre) va cridar a una vaga general aquesta setmana. Encara que posteriorment va excloure tres regions, el Govern d’Hernández va decretar divendres el toc de queda a nivell nacional fins diumenge vinent, quedant restringit el lliure trànsit dels hondurenys entre les sis de la tarda i les sis del matí. La setmana passada hi va haver un nombre indeterminat de morts –inclosos dos policies– i ferits, així com mig miler de detinguts, enmig de protestes, enfrontaments amb les forces de seguretat i saquejos a comerços.
No obstant això, i encara que el TSE va donar per finalitzat l’escrutini després del recompte especial d’un miler d’actes qüestionades, la cap de la missió d’observadors de la UE, l’eurodiputada portuguesa Marisa Matias, va demanar ahir “obertura i flexibilitat” a l’organisme electoral, ja que l’oposició vol impugnar els vots d’unes altres 5.000 actes electorals. “Ens sembla molt aviat que es facin declaracions de guanyadors mentre no acabi el procés”, va indicar Matías, animant l’aliança opositora a “presentar impugnacions”. En lamentar els morts i ferits d’aquests dies, l’eurodiputada va condemnar “tota forma de repressió” i va sol·licitar al Govern que “les persones puguin manifestar-se de forma pacífica”.
Advocat i empresari de 49 anys, Hernández va assumir el poder el 2014 i pertany al conservador Partit Nacional, una de les dues formacions tradicionals que, al costat del Partit Liberal, s’han repartit la presidència d’Hondures al llarg de la història. Segons les dades aparentment definitives del TSE, Hernández va obtenir el 42,98% dels vots davant el 41,39% de Nasralla, un popular presentador televisiu de 64 anys, candidat independent de l’Aliança d’Oposició contra la Dictadura, una coalició de base liberal però amb un programa progressista controlada per Libre, al capdavant del qual figura l’exmandatari populista Manuel Zelaya (2006-2009). La diferència ha estat tan sols de 52.347 vots.
“Poble, anem de nou als carrers, no tinguem por per l’estat de setge, no poden contra dos milions de valents, ens estan robant la presidència”, va tuitejar ahir Zelaya, alhora que agraïa les declaracions de la representant de la Unió Europea, encara que va dir que “això no ha d’immobilitzar-nos”.
Mentrestant, Hernández celebrava la proclamació de la controvertida i inèdita reelecció. La Constitució prohibeix la reelecció, però el Tribunal Suprem la va aprovar fa dos anys, fet que va motivar la creació de l’Aliança d’Oposició contra la Dictadura. Precisament, Zelaya va ser enderrocat en el 2009 per un cop d’Estat quan tenia intenció de convocar una consulta popular perquè els hondurenys validessin la possibilitat de tornar a presentar-se a les presidencials.
El Govern imposa el toc de queda davant les protestes de l’oposició, que denuncia frau