El TS deixa a la presó Junqueras, Forn i ‘els Jordis’ pel seu paper dirigent
El jutge estima que tots ells van estar vinculats “amb l’exercici de la violència”
Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els Jordis (Jordi Sánchez i Jordi Cuixart) continuen a la presó perquè al llarg del procés cap a l’1-O i la declaració unilateral d’independència van exercir un paper dirigent d’especial rellevància i una actuació “directament vinculada amb l’exercici de la violència”. Així s’expressa la resolució dictada ahir pel jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, després d’haver escoltat divendres passat les declaracions de l’exvicepresident Junqueras, els altres exconsellers i els Jordis.
El magistrat desconfia de tots ells i de la seva voluntat d’assumir la legalitat constitucional, però deixa a la presó aquestes quatre persones perquè estima que la seva implicació en els fets investigats va ser més gran i, per tant, creu que també podria ser més gran el mal que causarien a la societat si incorreguessin en reiteració delictiva. Al final, per tant, les declaracions sobre el reconeixement del 155 i la renúncia a les vies unilaterals ha tingut menys importància del que es va creure. El més bàsic ha estat el valor donat a la implicació anterior de cadascun dels investigats en el procés sobiranista i el risc que comportaria per a la societat una hipotètica reiteració futura.
Raül Romeva, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Josep Rull i Jordi Turull deixen la presó amb una fiança de 100.000 euros i retirada del passaport, però no perquè el jutge estigui convençut que no tornaran a reincidir en els seus presumptes delictes, sinó perquè van ser d’altres els qui van tenir més quota de poder com a dirigents de la mobilització política i social. “Donar credibilitat als investigats que afirmen que no tornaran a actuar il·legalment –raona Llarena– suposa assumir un confiat pronòstic”, però es pot corregir “completament i immediatament”, perquè “si tornessin al delicte” es podria “adoptar la decisió de modificar les mesures cautelars que van apostar per la seva llibertat”.
Amb Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart es tenen en compte altres factors. Els quatre van formar part d’“un grup d’individus (Comitè Estratègic) que han exercit una funció definitòria de com i quan portar a terme cadascuna de les actuacions del procés i, conseqüentment, de la violència i els tumults”. I s’esmenta la concentració davant la Conselleria de la Vicepresidència, Economia i Hisenda els dies 20 i 21 de setembre, un fet que, a mesura que avança la instrucció, es converteix cada vegada en més rellevant. I tot plegat sota el paraigua d’un document que serà clau en aquest procés judicial, l’anomenat EnfoCats, trobat en un escorcoll al domicili de Josep Maria Jové, que va ser mà dreta d’Oriol Junqueras.
El jutge cita l’esmentat document sobre estratègia, que defineix un comitè executiu en què hi havia integrats els quatre dirigents que continuen a la presó, però no la resta d’investigats”. Sobre el paper d’aquest òrgan polític, el magistrat afirma que “la seva capacitat de decidir sobre la idoneïtat i el moment que era convenient desplegar cadascun dels comportaments del procés suposa dirigir les mobilitzacions que van posar en risc –o van materialitzar fins i tot– la violenta explosió social que vam contemplar, havent arribat aquests encausats fins i tot a intervenir en la seva execució material”.
Sobre això, la interlocutòria afegeix que Junqueras va ser a la concentració davant la Conselleria d’Economia. Es va tractar –diu– d’“uns fets violents a què va acudir el mateix senyor Oriol Junqueras” i que “es van veure propiciats perquè les forces encarregades de l’ordre públic –que estaven sota la responsabilitat del senyor Joaquim Forn– afavorissin o no despleguessin cap actuació que pogués posar-los fi”. I pel que fa a Sànchez i Cuixart, afegeix que van convocar aquest tipus de concentracions “sabent” que la major part dels ciutadans hi acudirien “únicament” pel “seu convenciment ideològic” i amb voluntat
EL NUCLI DUR DEL PROCÉS Llarena diu que els dos exconsellers, Sànchez i Cuixart formaven part del centre estratègic
AMB RECEL DE FONS Romeva, Mundó, Bassa, Borràs, Rull i Turull, lliures pagant fiances de 100.000 euros
d’“evitar qualsevol tipus d’agressió o violència”, però que en aquestes “congregacions (...) s’infiltrarien necessàriament nombrosos comportaments agressius”.
Pel jutge, és evident que aquestes quatre persones tenien una “posició de domini” sobre les mobilitzacions. Les defenses poden recórrer davant del mateix Llarena o davant la Sala Penal del Suprem. Els lletrats Marina Roig i Jordi Pina, presents ahir al TS, van dir que ho estudiaran i actuaran amb rapidesa. En tot cas, és molt poc probable que, tot i que els recursos prosperessin, els candidats Junqueras, Forn i Sànchez puguin incorporar-se a temps a la campanya. En la interlocutòria, el jutge raona que el dret de participació política no és il·limitat i qualsevol Estat democràtic “el pot modular”. De les acusacions, Vox recorrerà contra la resolució. La Fiscalia, no.