Els últims
Tinc una mania. El cap de setmana començo a llegir el diari pel final. Passo pàgines d’esquerra a dreta, fugint de la lògica de les seccions i de la notícia que obre cada bloc. És la manera de marcar distàncies amb la lectura diària, diligent i imprescindible dels dies de feina. Amb cafè amb llet, el diari pel final és un plaer indescriptible.
És una tècnica que aplico a altres coses, la més recent de les quals són les llistes dels partits per a les eleccions del 21-D. Quantes coses que diuen els elegits per ser els últims! No exerciran, no els veurem al faristol defensant cap tema sectorial, però si volen saber quin caire té cada partit, mireu allà.
L’últim de Junts per Catalunya és Joan Rigol. Home d’ordre, expresident del Parlament, teòleg, amb una llarga trajectòria a l’antiga CiU, per si algú està despistat amb tant de nom nou de la societat civil verge en això d’exercir la política.
Al PSC, més austers quant a estrelles, l’últim lloc l’ocupa Carlos Jiménez Villarejo amb missatge per a dues de les seves fronteres electorals. Un: compte, que va ser eurodiputat de Podem i ara ha vingut a les vies del socialisme. I dos: va ser fiscal Anticorrupció. Si sou unionistes, voteu, a més, contra la corrupció. A Catalunya en Comú no hi ha marge per a la interpretació. L’últim lloc l’ocupa Ada Colau. Pam. Sense matisos. Si us agrada ella, aquesta llista és com ella. Al PP també recorren a càrrecs públics i a una dona per a la seva última plaça: la ministra Dolors Montserrat. I, just abans que ella, Alicia Sánchez-Camacho. La ministra tanca llista i files amb l’actual líder del PPC, i Camacho ve a dir que són els mateixos d’abans, tot i que pel to de Xavier García Albiol de vegades no ho sembli pas.
Ciutadans són joves en trajectòria i en lideratges, potser per això aposten per Francesc de Carreras per tancar: un veterà, impulsor del partit i fàcilment
Els noms que tanquen les llistes no seran els primers, però hi són per convèncer indecisos i donar embranzida
reconeixible per tothom. I a la CUP, sempre amb cares noves, reforcen el final de la llista amb la presència de David Fernàndez, que va ser i continua sent el seu líder més popular i transversal. I robant espai a la seva frontera comuna arriba Esquerra Republicana, que aposta pel politòleg madrileny Ramón Cotarelo per tancar la seva llista. Aquesta última i preuada posició els d’Esquerra la donen a qui fa només dos anys, per al 27-S, va acceptar anar a la llista de la CUP però no va poder perquè, segons va explicar, no estava censat a Catalunya.
Quantes coses s’aprenen començant pel final! Aquests últims no seran els primers, però hi són per convèncer indecisos i fer que les seves llistes siguin les primeres.