“Ara que surtin els altres”
Una cinquantena de companys de partit donen suport als exconsellers quan surten de la presó
“Puto desert”. La situació de la presó d’Estremera, al bell mig d’extensos camps acabats de sembrar, altres d’erms, convida a opinions contrariades entre els membres de l’expedició d’ERC. Fins i tot abans de baixar de l’autocar que els ha traslladat des de Barcelona després de vuit hores de viatge. “Puto desert”, es torna a sentir. Aquest cop, però, passades unes hores i tornant a peu a l’autobús blanc, un cop els membres del Govern destituïts, i ara alliberats, ja han sortit de la presó en vehicles particulars.
No ha estat una jornada alegre. “Alegria amarga”, concreta una treballadora del Departament d’Exteriors i Transparència. “Sensació agredolça”, defineix Eduard Pujol, de Junts per Catalunya. I és que Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen empresonats. Tampoc les cares dels alliberats Josep Rull, Carles Mundó, Raül Romeva i Jordi Turull conviden a l’optimisme quan surten a dos quarts de set. “Se’ls ha vist tocats”, comenten tant des de JxCat com des d’ERC –la premsa s’ha hagut de conformar amb veure’ls des de la distància–. “Sobretot el Raül. Està molt desmillorat”. Una repassada posterior a les fotos ho confirma.
El moment de les abraçades amb els companys a les portes de la presó ha estat breu. Els exconsellers tot just donen les gràcies. Excepte Turull, que amb gest de circumstàncies arriba a dir: “Ara, que surtin els altres quatre”. Segurament ha estat més sentit el retrobament amb els familiars respectius, portes endins, fora de l’abast de les càmeres dels periodistes.
L’espera s’havia fet llarga entre els que havien vingut a donar-los suport. A les portes del Centre Penitenciari Madrid VII d’Estremera la notícia de la sortida de les exconselleres Meritxell Borràs i Dolors Bassa havia arribat prop de les quatre de la tarda amb alegria continguda. Entre els que han estat esperant els quatres exconsellers hi ha Gabriel Rufián. “Soc aquí des de les onze. No he dinat. He pensat a anar a menjar alguna cosa en algun poble de per aquí, però m’han fet adonar que no era bona idea. Per si em veu la gent...”. “Té. Una poma”, li ofereix la corredora de muntanya Núria Picas, ara a les llistes d’ERC. “I ecològica”.
Entre la cinquantena de companys arribats per saludar-los i la trentena de periodistes, una desena d’agents de la Guàrdia Civil. Conversen amb els assistents afablement. També amb els periodistes, dels quals els preocupa “el pollastre que muntareu els periodistes quan surtin”. Fan broma: “A tu et posaré davant dels dos més alts”.
L’últim a sortir en cotxe és Romeva. Tot seguit desfilen Sergi Miquel, Carles Campuzano i Marta Pascal, tots del PDECat, cap als seus cotxes. Joan Tardà i Anna Simó es fan acompanyar per les Joventuts d’Esquerra Republicana. Marxen sense oblidar-se de Junqueras i Forn, encara a Estremera, ni de Sànchez i Cuixart, a Alcalá Meco: “No hi som tots, falten presos!”, criden davant la premsa tornant cap al bus.
“Se’ls ha vist tocats, sobretot el Raül”, comenten tant des de les files de JxCat com des d’ERC