La defensa de Puigdemont sosté que els seus actes no són delicte a Bèlgica
La justícia belga dictarà el veredicte sobre el lliurament el 14 de desembre
El procés judicial belga per decidir sobre l’euroordre que pesa sobre Carles Puigdemont i quatre exconsellers va viure ahir la seva jornada més determinant amb l’exposició per part dels seus advocats defensors dels arguments pels quals rebutgen que siguin lliurats i jutjats a Espanya, tal com reclama la Fiscalia de Brussel·les. El jutge belga va decidir prendre’s deu dies més per valorar els arguments i la documentació facilitada per les dues parts. El 14 de desembre farà pública la seva decisió.
“Els fets motiu de judici no són delictius a Bèlgica”, van defensar els lletrats belgues Paul Bekaert i Christopher Marchand, que representen Puigdemont, Antoni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí. A parer seu, els cinc delictes que la justícia espanyola els imputa no estan recollits al Codi Penal belga, de manera que no es dona la “doble incriminació” que el país requereix per executar euroordres per motius diferents dels 32 recollits per la normativa europea. “En cas que fossin lliurats, hi hauria risc de violació dels seus drets fonamentals”, van declarar els advocats a les escales del Palau de Justícia.
La defensa de Puigdemont i els exconsellers va capgirar l’argument que el traspàs de la causa al Tribunal Suprem serà garantia d’un procés just per als acusats. “La precipitació amb què va actuar la jutgessa [Carmen] Lamela quan va emetre l’euroordre sense estudiar mínimament la causa” se li pot girar en contra, confien fonts de l’equip jurídic de Brussel·les, format per 19 lletrats. Lamela va actuar, asseguren, sense tenir competències i sense fer prou feina d’instrucció prèvia. Durant la vista, que es va prolongar durant dues hores i mitja, els advocats defensors van fer arribar al jutge belga la notícia que el Tribunal Suprem acabava de decidir mantenir en presó preventiva part dels encausats.
El ministeri públic belga no va fer ahir cap declaració sobre el transcurs de l’audiència ni sobre els seus arguments per reclamar l’execució de l’euroordre i permetre que els cinc membres del Govern destituït de Catalunya siguin lliurats a Espanya i jutjats als seus tribunals. Se sap que ha renunciat a actuar sobre la base del delicte de prevaricació, atès que les penes previstes al codi espanyol no arriben al mínim requerit per Bèlgica en aquests casos, però, en canvi, sí que veu base per fer-ho per les acusacions, d’una banda, de malversació de fons públics i, de l’altra, de rebel·lió, sedició i desobediència a l’autoritat. D’acord amb els advocats defensors, la Fiscalia va defensar que aquests tres delictes coincideixen amb el de “conspiració de funcionaris públics” recollit al Codi Penal belga. La llei belga preveu penes de presó molt inferiors a les d’Espanya (un màxim de dos anys de presó), malgrat que, en cas de ser lliurats, s’aplicarien les recollides al Codi Penal espanyol. La defensa veu factible que, pel cap alt, siguin lliurats només per ser jutjats per malversació de fons públics, i adverteix que arribarà fins a les màximes instàncies judicials europees si és necessari per assegurar-se que Espanya no va més enllà.
Va ser “un debat entre juristes”, resumeixen fonts de l’equip jurídic dels polítics catalans. Al final de la vista, que transcorre en neerlandès amb interpretació simultània al castellà, el jutge va convidar els reclamats a prendre la paraula si volien. Ho van fer Puigdemont, Comín i Ponsatí, que van detallar el caràcter “parlamentari i polític” de les seves actuacions i van al·legar que el 2005 va deixar de ser delicte celebrar referèndums a Espanya.
L’anunci del jutge de primera instància –la identitat no es comunica mai– se sabrà una setmana abans de les eleccions catalanes, coincidint amb la presència a Brussel·les del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ja que el 14 de desembre el Consell Europeu inicia la seva última reunió de l’any. Les parts tindran un termini de 24 hores per recórrer contra la decisió i 15 dies més per presentar els seus arguments, de manera que no s’espera que el Tribunal d’Apel·lació es pronunciï abans de la primera setmana de gener. Aquesta decisió també serà recurrible, però ja sense entrar a examinar els fets de fons, sinó només aspectes de procediment.
CANVI DE JURISDICCIÓ Els advocats creuen que a Lamela la “precipitació” se li pot girar en contra
DOBLE INCRIMINACIÓ
Els delictes encaixen amb el de “conspiració de funcionaris”, segons la Fiscalia belga