“S’ha de reconsiderar el pressupost públic destinat a habitatge”
Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat3, una gestora de pisos socials lligada a les entitats del Tercer Sector, va impulsar durant la Generalitat del tripartit la llei pel Dret a l’Habitatge. Considera que el problema habitacional és estructural i que les polítiques curtterministes i les retallades dels últims set anys no han ajudat a resoldre’l. Al nou govern català després del 21-D li reclama equiparar l’habitatge a serveis com el de la salut o l’educació.
La situació política ha afectat el problema d’accés a un habitatge o les dificultats per conservar-lo?
Els problemes d’habitatge tenen al nostre país un caràcter estructural. No es dissenyen polítiques de llarg abast que els abordin d’una manera radical. Estem immersos des de fa set anys en mesures pal·liatives del gran drama de la pèrdua de l’habitatge, i hem oblidat i infravalorat les raons explicatives que ens hi han conduït i la reflexió sobre com evitarem recaigudes, assegurant la normalització en l’accés a l’habitatge a una població que veu cada vegada més difícil pagar el seu cost.
L’enfrontament entre els governs català i espanyol ha causat desatenció?
La crisi catalana en la seva expressió àlgida és relativament recent si la mirem en una perspectiva de problemàtica de l’habitatge. Molt més greus han estat les retallades pressupostàries estatals des de l’any 2010 fins al 2017 (caiguda del 70%); les contínues revocacions de la legislació autonòmica en matèria d’habitatge per part del TC que deixa desarmades les administracions properes als ciutadans davant els drames quotidians, i la gestió de la crisi financera amb un rescat bancari aliè a tota responsabilitat social en la seva faceta immobiliària.
Quina ha de ser la prioritat després de les eleccions?
Imprescindiblement s’ha de reconsiderar el pressupost públic destinat a habitatge. Un 0,06% del PIB és insuficient i irrisori comparat amb el de països veïns. La pregunta és: volem sincerament que el servei d’habitatge tingui un rang de garantia semblant al d’educació o el de salut, o bé continuem pensant que és un dret menor, reduït al campi qui pugui?
L’Ajuntament de Barcelona està actuant per solucionar aquesta problemàtica?
L’Ajuntament ha anat a totes en la resolució dels problemes més alarmants que la crisi ha plantejat a un nombre excessiu de persones (20.000 desallotjaments en set anys). També ha fet un gran esforç en ajuts a les famílies per mitigar aquest impacte i prevenir mals pitjors. El pla d’habitatge 2017-2026 recull moltes línies de treball per augmentar el parc públic i social, però hauria de disposar de més potència –financera i urbanística– per fer-les efectives amb celeritat.